Negatiu

Un relat de: Bonhomia

M'allunyo cada vegada més d'aquest món, on, sense veure't, t'hi veig a tu. M'allunyo virtualment, doncs en sóc un esclau i haig de pagar les conseqüències, o sigui, sofrir absurdament. Perque... què és la psicologia? Com em puc sentir així? És que només tinc somnis dins meu, i aquests no existeixen, perque sinó tot serien flors i violes. El meu cervell insisteix en reclamar aquella escalfor d'una estufa que no existeix, que és la màgia, i tot em va en contra, a mi i als que m'acompanyen, si és que m'acompanya algú.
Perque sortir viu de cada escena si després sempre em trobo amb el mateix? Una buidor repetitiva que em taladra el cap. El síntoma del problema existencial bàsic, o un d'ells: el sofriment.
No es pot canviar d'opinió així com així, però jo vull. No sé si ho aconseguiré mai, però ho seguiré intentant. Ja sé, encara que no vulgui, que hauré de patir en nombrosos moments i que no hi haurà manera de trobar el perquè d'aquesta injustícia, però, patint, seguiré. I no en nom de res, doncs l'absurd m'ha rodejat per totes bandes. Potser tu pots ajudar-me, però sempre és millor no fer-se il.lusions.
Que cruel que és el món, quan penso que sóc una persona amb sort comparat amb el que es veu obligat a viure segons què, ja m'enteneu. M'imagino, i mai millor dit, que hi ha una part molt gran del món que es troba sense cap oportunitat, o en mans de la màfia que de la gent en fa miques.
I què hem d'esperar, doncs, d'aquest maleït i podrit món? Res. Ho hem de buscar dins nostre, hem de trencar barreres i córrer lliures, llavors potser donem un sentit a la vida. Potser per molta gent la vida té sentit. Per a mi no. I no el busco. I ni l'oloro de lluny. A vegades em pregunto: què hi ha més absurd que la meva vida? I a vegades no trobo resposta.
Voldria estar alegre, però des de fa molt temps que m'envaeixen pensaments negatius i, per molt que es faci pesat, la meva vida no es digna a passar pàgina.
Ja no busco perque sé que no trobaré. Sóc pesat i tossut, i vull aconseguir el que m'agrada, no em conformo amb qualsevol cosa. Però ni de lluny sóc capaç d'imaginar el que vull. Què carai vull trobar?

Comentaris

  • quin neguit![Ofensiu]
    ATZAVARA | 24-04-2007

    he notat el neguit que podem portar dins.
    sergi! disfruta de tot el que tens i t'envolta!
    atzavara

  • Negatiu? no pas. Realista, diria jo...[Ofensiu]
    aaa | 24-04-2007

    Vols trobar el que tothom busca des de fa segles... un sentit a la teva existencia. No un sentit a la vida, que no en te, ni un sentit a la nostra existencia, per que tampoc en té. Al capdavall, nomes existim nosaltres, i per poc temps...

    Quan sapigues el que estas buscant, avisa'm, que t'ajudaré a buscar-ho... si encara hi soc.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515575 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.