Negatiu

Depressió, insomni, una preocupació,...Des del començament que el relat s'aguanta molt bé. Ja n'hi hauria prou. Ja seria prou bo. Ja m'havia emocionat. Però a mesura que vas avançant encara es posa més interessant, jocs amagats que m'han sorprés agradablement. Molt ben desenvolupat, explicat i redactat. Lo de les majúscules és un encert però jo no me n'havia adonat. M'agrada la dedicatòria.

les majúscules, que bo.
coincideixo amb tu amb oceà, és genial

sense definir el motiu concret del plor... i alhora és tan evident.

La por a una resposta que ens faci enfrontar-nos a tot el que som. La por a un diagnòstic que ens pot escapçar les il·lusions. La por a unes paraules, i la impotència davant la certesa que no podem fer res.

I és així mateix.

Insomni. Por.

I saber que estem en una llista, en el bombo dels numerets, i que tan aviat ens pot tocar a nosaltres, com al noi que encara espera, assegut a la saleta.

M'ha cridat l'atenció el que t'he dit al començament: parlar d'un fet sense esmentar-lo. Aconseguit! Així agafa més relleu.

Salut!

LLIBRE

No m'havia adonat de les majúscules, i ho trobo fantàstic. Tot i que ja s'enten a la primera , els jocs amagats són una cosa que m'agrada força.

que significa aquest ull de color sepia?el gran germà que vigila?

Pel meu gust, aquesta introducció amb anglés la faria en català.

Imajica? de qui és?

has trasmet molta angoixa, molt interessant!!

Buf, no havia vist el teu nou relat, menys mal que en neret me n'ha parlat en un mail! Realment està molt ben redactat i fas que de sobte ens fiquem a la pell del protagonita. Ha de ser tan dura aquesta espera! A més, és una cosa que ens podria passar a tots perque l'altre dia vaig sentir que nomes un 41% dels espanyols estan segurs de no haver realitzat MAI una pràctica de risc (sexe oral sense preservatiu inclòs, que poca gent cau en aquesta), és a dir, que un 60% s'haurien de fer les proves i passar el que tu has descrit amb tant detall.
Enhorabona, encara que ens facis esperar sempre val la pena llegir-te!

Una abraçada i molta màgia!


PD: curradíssim el detall de les majúscules!

I jo confesso que no hi he donat més importància fins que he vist el missatge del Sergi. Transportes al lector a la situació que descrius. Realment t'hi pots sentir a la pell del personatge; la sensació de temor, de dubte, d'angoixa... La sensació de certa covardia en saber-se lliure i no esguardar qui potser no ho serà (o no ho és)... En resum, un relat psicològic molt i molt ben aconseguit. Fa reflexionar, i això ja és mostra de la seva qualitat.
Salut i fins aviat (i MOLTES MOLTÍSSIMES GRÀCIES pels teus comentaris!)

Vicenç

Molt pulcre i original. Transmet angoixa i s'entreveu la mala consciència.
El detallet al qual fa referència en Sergi està molt ben pensat.

Que vagi bé

Moltíssimes gràcies als tres pels vostres comentaris! Portava tant de temps sense escriure que m'ha fet cosa i tot tornar a enviar un relat, encara que sigui curtet.
Sergi! M'ha fet molta gràcia que te'n hagis adonat! Saps què passa, que volia dir de què es tractava però sense dir-ho directament...però tampoc pensava que t'hi fixaries!
Apa gent, mil gràcies i una abraçada!
Fins la pròxima,

moher

M'ha agradat molt aquest relat, moher, però, potser el detall que més m'ha agradat és el de les tres majúscules deixades subliminalment, com si es tractés d'errades tipogràfiques.

Molt aconseguit.

Ah, per cert, la foto que em preguntes me la van fer a Núria.

Gràcies pels teus comentaris.

Sergi.

M'has fet sentir engoixa..està molt ben aconseguit, arribes a recrear l'ambient ,molta gent ens hem adormit amb llàgrimes als ulls , per mi ho expliques a la perfecció!
felicitats!
un petó

pd:no ens facis esperar tant per llegir-te!

M'ha agradat molt moher, amb poc text has transmés molts sentiments, posant-nos en la pell d'un personatge en una situació límit. Molt bonic el relat, a veure si per el proper no ens fas esperar tant!

Ah, i merci pel comentari, prometo no faltar a la propera trobada a gràcia! (bé, o potser podria ser al siurana la propera)