Cercador
Negant el comiat
Un relat de: lombradelsilenci- Compartir:
No em digius adéu
que se m'encongueix el cor
i em tremola tot el cos.
El cel està de dol
gris i trist plora
intentant donar-me consol.
No em diguis adéu
que la casa és plena de records...
El teu llit està per fer
i encara no em veig en cor
de canviar els llençols.
Tents tant per caminar
tens tant per somniar...
Sisplau lluita
la vida és un regal,
l'has d'obrir! no te'l poden
pendre tan aviat.
Obre una clariana
entre aquesta forta tempesta.
Dóna'ns esperança
i torna ben depressa.
No sé si em sents,
però potser m'escoltes:
els anys al teu costat
no me'ls pendrà ningú,
el record, seguirà sempre
dins, ben endins...
Allà on vola l'esperança
de que tornis a estar aquí,
amb nosaltres, amb mi.
Comentaris
-
Ua bona ombra[Ofensiu]Unaquimera | 06-11-2008
Abans de res, vull demanar-te disculpes: no m'havia adonat que no vaig contestar el teu comentari a un text meu.
Ho sento, de veritat, ja que m'hauria agradat llegir els teus mots abans: cada vers del poema traspua sinceritat, sensibilitat i estima.
Tot ell parla, també, d'esperança.
I a ella m'aferro per suposar que tornaràs a publicar alguna cosa més. Ho faràs?
Potser has continuat escrivint tot i l'absència de relats nous després d'aquest...
Espero tornar a saber de tu... veure ballar els teus mots al compàs dels sentiments sense perdre el compàs ni l'esperança.
T'envio, amb retard però amb molta empenta, una abraçada forta, forta, forta de veritat,
Unaquimera
l´Autor
2 Relats
2 Comentaris
1429 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Neix creix i aprèn a Catalunya, concretament a un ja no tant petit poblet del Penedès: El Vendrell.Sempre d'esquerres, sempre de lletres, idees clares encara que sovint hi ha qui aconsegueix fer-les ballar.
I així, amb diferents ritmes dansa, salta i vola, perquè la vida és això...: un ball. Amb lletres abrigades amb tants sentiments intentaré descriure aquests compassos, aquests moments..