Negacions

"Abans que canti el gall
m'hauràs negat
tres vegades"


I

És en aquella hora trista;
en aquella hora de fred
recordo com jugaves amb la calor
del raig que entrava pel teu ull de sal, content.

I el Mar - ineludible
Mar- tocava les dotze
però atrapaves sobre el teu cos fins l'horabaixa
el temps, que encara el volia eludir.

És en aquella hora trista de fred
que un enyor breu esquerda màscares
i el fred marca el teu somriure en el meu rostre,
que recordo la immensitat càlida.

- i amb tot, com entendre l'innombrable
quan s'oposa a ell mateix?-





II

Jo era pres d'uns núvols
cardats per la tramuntana
mentre el Mar - amb les gavines-
colpejava amb força la terra roja.

El meu incansable caminar
deixava enrera camins d'ocre i pedra
que, amb revolts, porten al blau
i sol del cel que conté aquells núvols.

Contrastava amb força el blanc
de la meva freda mà
amb el negre del pèl i abric
de l'animal que tal volta no era jo.

Em vaig deixar impactar
pel vent sense nom ni color,
i olorant sal de pàl·lid i fort pigment
vaig recordar-me del teu cafè amb vainilla.

Jo voldria comprendre
l'inexplicable i seguir vivint
amb el goig cromàtic
de la incomprensió.






III

Pieretto, una barca vermella
t'espera, i encara no has negat res;

Apressa't!

El gall matiner cantarà
aviat que la vida vol entrar
per la teva pell -la seva pell.

Ho sentirà amb seguretat
Heràclit, qui es banya incansable
en el seu riu, esperant
tornar a trobar l'aigua primera.
(per contradir-se a ell mateix i sentir-se viu)

Apressa't!

El gall matiner cantarà
aviat que la vida vol donar-te
un pessic de pols que antany eres tu.

Ho sentirà amb seguretat
Ovidi, qui, enamorat de les seves
transformacions, espera canviar
de forma ell, en mil ocasions i vides.
(per enganyar-la i tenir-la només una sola nit).

Apressa't!

El gall matiner cantarà
aviat que la vida passarà
com la boira davant teu, i se t'escaparà.

Ho sentirà amb seguretat
aquell que, pensant en el passat,
vol agafar el futur, escapar i volar
damunt tots els temps en l'infinitiu d'ombres.
(per poder caure al Mar i sentir la sal).

Apressa't!

El gall matiner cantarà
aviat que la vida és el poema que només tu
saps cantar, però te'l guardes per a jugar amb el proïsme.

Ho sentiré amb seguretat
Jo, qui, en guerra amb la convenció,
estimo el mot senzill i amb Ell
m'aproximo a tota constel·lació.
(per a fer sentir al món el meu cant matiner).

Pieretto, una barca vermella
t'espera: nega't ara, i t'afirmaràs per sempre.