Necessito descansar de tu

Un relat de: Tanganika
"Necessito descansar de tu".

Et vénen aquests mots, se't repeteixen. On és la magnèsia per pair-los per tal que baixin i marxin?

"Necessito descansar de tu".

Ni el magnesi de la xocolata negra amb cacau selecte no els relaxa o colga.

"Necessito descansar de tu".


Aleshores és que és de menester escoltar-los atentament, parant bé l'ànima.


No. Llavors analitzes. La raó et diu que no usis el cor com a subterfugi, com a refugi per a defugir el que els mots 'Necessito descansar de tu' impliquen. T'has afegit a un fer d'una època i una geografia, saturada de separacions i divorcis.

D'acord, ho admets. És clar que això no et cura. Et sents egoista, que fereixes. Tot i que continues igual.


"Necessito descansar de tu".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

149 Relats

163 Comentaris

68839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)