Cercador
Necessito aiguardent
Un relat de: Abril- Compartir:
Temo seriament que el resultat d'esta nit no et pertanyi només a tu; en aquest cas, me preocuparia desmesuradament però ni esta desmesura podria evitar l'aiguardent que corre per les meues venes, per la meua ment. L'aiguardent que tot ho cura i tot ho encèn, el que ho crema tot i et fa parar boja de felicitat, el que després d'excedir-te durant uns anys et passa factura a través del fetge i la memòria, en la teua història. Però ara estic disposada, a pendre aiguardent, perquè sé que me farà viure el moment com mai l'hauria pogut desitjar ni imaginar, perquè em donarà milers d'històries i coneixements, i em farà viure en el més perfecte dels paradisos terreneals mai creats. Qui més vol aiguardent?
l´Autor
4 Relats
2 Comentaris
3036 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
L'únic que puc dir d'aquest ésser que habita dins meu i, al mateix temps, tan em condiciona, és que és un moixonet de 17 primaveres engarjolat dins la seua pròpia cel·la. De la seua vida, pos se'n coneix mñes que de tant en tant fa un parèntesi al gris permanent i escriu quatre gargots gairebé sempre sense sentit. Actualment sembla que para per Totrosa, però ningú sap on serà demà més que el vent.Si voleu contactar en ella, podeu enviar un correu a: esquitxdelvent@hotmail.com