Necessitat imperiosa d'eixir

En moments d'indecisió trivial,
Apareix la necessitat de no dir allò que penso
Sinó com sento el sentiment roent,
Font de la meva ment latent
I del meu subconscient displicent.

Sento la transformació de la matèria en somni
Sento l'espiritualitat en forma helicoïdal
Sento l'esdevenir partit en segments.
Sento la compassió esbudellada de colors.
Sento l'encontre semiòtic de talents.

Quan sec en una cadira innòcua,
Inclús quan jec en un sofà inexpressiu,
Esdevinc una amarga ombra tediosa,
Que interroga retòricament
A l'ignífug sentiment passional.

Contrastant l'odi vertiginós
Amb un amor lícit i plaent,
Hi veig subtileses i semblances
Alhora que abraono les tendències,
Havent romàs en el subconscient.

I des del sofà estant aixeco la copa rebel,
Bec un glop heterogèni de tirallonga multicolor,
Quan remolins de matèria obscura
S'enllacen amb l'espiritualitat
I aborden la necessitat imperiosa d'eixir.