Neandertal vs Sàpiens

Un relat de: Daniel N.

"Tu no saps les grans coses que farem, fins a on arribarem, tot el quens espera. Coses enormes, increïbles, que no es poden valorar. No pas des del nostre punt de vista. Nosaltres parlem des de la cova. Mentre que d'altres ja es fan les seves cabanes de merda de vaca. N'hem d'aprendre, ens poden ensenyar moltes coses, quens faran la vida més fàcil".

"Vols dir?". "Sí, n'estic convençut. Demà mateix vaig a parlar amb aquells homes estranys del llogaret proper, que s'instal·laren l'any passat. Els espio secretament, ells no ho saben. Fan coses formidables, treballen el ferro, dominen el foc. Són especials, i poblaran la terra. Tu no saps d'aquestes coses, perquè no tens enteniment, ni jo tampoc al capdavall".

"Aleshores que t'amoïna. Deixa'ls que segueixin amb els seus treballs. Nosaltres som feliços a la nostra cova, oi? Aleshores perquè perseguir el que fan els altres. Deixa'ls fer". "No comprens que són el progrés, i nosaltres el passat. Ens escombraran, ens faran fora. Ja ho veuràs. Si no ataquem primer podran amb nosaltres, no podem permetre que això passi".

"Perquè?". "Perquè ens estimem a nosaltres mateixos. Perquè volem que la nostra petja romangui a la terra, perquè volem ser grans, i crear imperis, i construir ciutats, i tenir veu i vot als consells, i crear injustícies. Nosaltres també en tenim dret, no trobes? I a fer guerres. El que més m'agrada d'ells són les seves guerres. Les trobo tan poètiques".

"Pel que he sentit a dir són espaterrants". "Doncs sí, i a on ho has sentit a dir?". "No és el primer cop que en parles, sempre amb la mateixa història, amb el llogaret dels veïns, em canses". "Són millors que nosaltres, ho hem d'assumir, i ens faran fora si no els imitem immediatament, la seva cultura ens ha de dominar de totes totes". "No diguis bajanades! No pas encara".

"El que tu digui. El cas és que tenen una forma extraordinària, se'ls veu la intel·ligència, la suen. I fan coses estranyíssimes, de les que acaben traient-ne profit, de tot en fan profit. Són industriosos i no perden el temps, van directament al gra. No com nosaltres. Encara no he entès això que fan amb les pedres, que escupen foc. Un dia els vaig observar detingudament".

"Des d'on?". "Des del lluny, però no vaig poder entendre que feien amb les pedres, ni quina mena de pedra era. Jo no hi entenc de pedres. Però devia ser una pedra molt especial, perquè treia guspires, com ja t'he dit, i tenien el foc fet en un moment. I després tenen la roda, que tampoc no l'entenc. Com s'ho foten per fer rodes? Són molt especials".

"Tu ets un tanoca. Per què serveix això de la roda de que parles?". "És un invent molt estrany, que es mou per terra sense lliscar, i sembla que amb poc esforç es pot moure molt. El fan servir per transportar pedres immenses, que planten a terra, en una mena de cercle, que tampoc no comprenc, i que s'assembla a la roda. I també per transportar la merda de vaca".

"Oh! Quina meravella. I perquè coi de raó han de transportar merda de vaca i pedres enormes?". "Ja t'ho he dit, es fan unes construccions amb la merda, com les abelles, i hi viuen. I allò altre de les pedres em té confós. La veritat no sé perquè ho fan, i a més suen de valent per transportar-les. Em demano qui objecte pot tenir una acció així".

"Potser no són tan intel·ligents com tu et penses". "No ho crec. Tot el que fan és intel·ligent, perquè haurien de fer ximpleries? I perquè esmerçar tant d'esforç precisament en les ximpleries? No té cap sentit estalviar temps fent les coses de forma intel·ligent per després perdre-ho en bestieses. Deu tenir un significat, deu voler dir alguna cosa, que els hi fa servei".

"Vol dir que no saben que fer, i com que ho tenen tot tan per la mà es dediquen a perdre el temps. Són uns aristòcrates, viuen el lleure, gent ociosa, uns abellots, uns torrapipes, que acabaran per fer-nos fora segons tu, de la nostra cova. Doncs et diré una cosa. Passaran centenars de milers d'anys i encara hi haurà gent que visqui en coves, no ens faran fora".

"El que tu diguis. Però jo penso quens faran fora perquè són millor que nosaltres, no tenim futur. L'altre dia els vaig veure que feien una cosa especial, al costat del foc, el que van fer al mig de les pedres, van matar un animal, que van portar viu, i va llençar part de la seva sang al foc. I després es varen posar tots a cridar i a saltar, amb els ulls cap al cel. Què en penses?"

"No entenc res del que m'estàs dient". "Doncs no t'ho penso repetir". "D'on van treure l'animal?". "El duien lligat a un pal. Imagino que l'havien caçat però sense matar-lo, per poder-lo matar després a les pedres". "Això sí que és un disbarat! Tu saps el que costa atrapar un animal sense matar-lo? Si fos per alguna cosa que el mantinguessis viu, però per matar-lo desprès, quin seny té això?"

"Jo no ho sé, ni tu tampoc, perquè no ets prou intel·ligent, i perquè fas preguntes sobre tot, però ells ho deuen saber, n'estic convençut, tot plegat té un sentit que se'ns escapa. I per això nosaltres només cacem els animals matant-los i ens els mengem tan de pressa com podem, en comptes de fer una cosa tan aparentment complicada, que de ben segur té un perquè".

"Saps si menges dels bolets que creixen a les merdes de vaca? Perquè si fan les cases amb la merda segur que deuen anar pel camp buscant merdes, de vaca, que són més grosses, o d'elefant, o d'os bru, i deuen topar-se amb un bon munt de bolets. No deu ser això? Ja saps el quet va passar a tu el darrer cop que els vas voler provar, ni em reconeixies".

"No sé que faig en aquesta cova. No tenim futur, no sabem res de res, no dominem el foc i no arrosseguem pedres enormes. Ni sabrem fer res en el futur. No tenim esperança, hem de desaparèixer, per deixar'ls-hi pas a ells. Ells tenen la imaginació. Mira, tu, un que s'apropa, està desenterrant alguna cosa del terra, sembla una carbassa, a dins hi ha aigua, sorprenent, oi?"

"I tant, havent-hi una font aquí dins de la cova, perquè hauria de soterrar una carbassa. Em sembla una rucada". "No comprens el seu caràcter previsor. En un temps passat, aquest mateix individu va soterrar la carbassa, fent ús de la seva intel·ligència, per tal de trobar-la més endavant quan tingués set, és un acte de previsió, nosaltres no ho fem això".

"És clar, perquè com ja t'he dit tenim aigua dins la cova, ques filtra per les parets, i no ens cal fer el panoli d'aquesta manera". "Mita'l, és formidable, m'emociono de veure'l, caminant vers el futur, construint un món formidable. Amb les eines adients, és un supervivent". "A mi em sembla que s'embolica massa per ser un supervivent, això de la carbassa m'ha deixat perplexa".

"Això és perquè no comprens la seva capacitat de discórrer. Per a tu només hi ha el moment pressent. La nostra vida precària, incompleta. En un futur aquests que veus no hauran d'esforçar-se per res, i tot ho farà la seva capacitat de pensar, els seus invents, els que nosaltres no podem produir, tot ho farà el domini de la natura, subjugada per la seva inventiva. És emocionant".

"Ja, veig que et desfàs d'emoció. Però per ara viuen en cases fetes de merda, i no pas en coves de granits nobles esvinçades amb formes suggeridores. I no mengen el que cacen, i fan esforços inútils. Vols dir que tot aquest progrés quels augures no serà dilapidat en feines beneites? Em penso que així serà. Ja comencen per posar pedres entorn d'un cercle. Les més grans que troben".

"Ho fan per raons que no pots comprendre. Ells saben la direcció que prenen. Tenen clar el que volen fer. No especulen, de cap manera. Saben que han de fer això i allò. A més saben alguna cosa més important. No tothom ha de fer les mateixes coses. Es reparteixen les feines, per poder ser millor en elles, cadascú la seva".

"I hi ha un que no fa res, només resta assegut a una construcció que li han fet amb fustes i pells, i mana als altres com vol. No ho trobes formidable?". "Què dius ara? Que hi ha un que sempre ha d'anar a cercar les merdes de vaca mentre que d'altres fan les feines fines, i un fins i tot no fot res de res? Això m'ha de semblar bé? Ho trobo injust".

"No ho és pas. És pel bé de la comunitat. Ho he estat observant. El bé de tots el posen sempre per damunt de tot. Sobretot el que seu a la construcció de fustes. Les seves ordres sempre són pel bé del conjunt. Em penso que és un savi, que sap més quels altres". "Sí, està clar que llarga se la sap". "Jo he pensat que a la nostra cova, amb els altres podríem fer el mateix".

"Què vols dir el mateix?". "Doncs és senzill. Jo estic més endavant que la resta, perquè, per bé que fragmentàriament, comprenc els del llogaret, i els puc imitar bastant bé. De fet allò de la pedra ho tinc gairebé per la mà, només se m'escapa algun detall insignificant, però que fa que tot plegat no funcioni. Suposo que no trobo la pedra que pugui funcionar, però estic a prop".

"Ja, i què?". "Doncs que m'hauríeu de construir un emplaçament al fons de la cova, a la part més fresca, i deixar-me que us mani, així podríem progressar, perquè jo comprenc els altres, puc ser un pont entre tots nosaltres. Així tindríem futur. Però m'heu de deixar manar, ho entens?". "T'estàs guanyant un clatellot. I saps que no faig broma. Entra cap dins i calla d'una vegada".

"I no surtis més fins que no t'hagis aclarit". "No ho entens. Em penso que no entraré. Estic fart d'estar-me en aquesta cova, de no fer res especial, de fer un cop i un altre les mateixes coses, sense fer una passa endavant. Ells sens dubte han aconseguit deslliurar-se de l'atzar. El nostre camí és massa lent. Em presentaré al llogaret i em donaré a conèixer".

"En ser savis segur que m'acceptaran. I m'ensenyaran, i podré comprendre les meravelles de la seva vida especial, a la que al costat de vosaltres no tindria accés. Vull créixer, i ells tenen el remei a la meva petitesa". "Em sap greu que diguis això. Em penso que t'han enlluernat amb les seves conductes excèntriques. Els trobes sorprenents, i pe
nses que viuen millor que tu, però no és així".

"Viuen millor que tots nosaltres. Com nosaltres també podrien viure, hi ha un munt de coves. Si fan les seves cases de merda de vaca és perquè a dins hi viuen millor, perquè hi ha quelcom, que no puc comprendre per altra banda, que les fa millors. No es tracta només de l'atzar, o de fer coses inusuals, o de distingir-se, o d'agredir l'altre amb extravagàncies. Hi ha una utilitat".

"No hi ha res de res. Només afany de protagonisme. Em penso que aquests amics teus del llogaret estan cansats del món, li han declarat una guerra sense treva, volen destruir-lo perquè els fa mal, perquè no l'entenen, no pas com nosaltres. S'han deslligat definitivament de les coses bones que nosaltres comprenem, i volen destruir tot el que sigui aliè a la seva estretor mental. Et recomano encaridament que no hi vagis amb ells. Però ves si vols. Et trobarem a faltar, no ho dubtis. Jo mateixa donaré la notícia als altres".

Comentaris

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • No ho sabia[Ofensiu]
    Daniel N. | 29-12-2007

    Aquí Neanderthal i sàpiens representen home de les cavernes i home modern. Ni em vaig plantejar la rigorositat antropològica quan el vaig escriure. Val a dir que un tema recurrent en els meus escrits és la nostàlgia cavernària (de com seriem de feliços si tornessim a les cavernes). Ja sé que el mite del bon salvatge està molt vist i és fals, però a mi em relaxa molt i per això hi somio. De fet volia escriure un llibre sencer amb aquests dos, però es va quedar en un relat només.

  • Un gran relat[Ofensiu]
    bufanúvols | 28-12-2007 | Valoració: 10

    Així i tot, hi ha importants esbiaixaments culturals: la roda, el ferro (aquests dos elements no apareixen al paleolític mitja ni superior).Els neandertals dominaven a la perfecció el foc i s'han trobat tallers a l'aire lliure, la talla (tallaven sobre sílex, quars, etc, com els sapiens-sapines). Segurament tot això ja ho saps i és per això que m'ha semblat un relat brillant, perquè fas reflexionar d'una manera molt constructiva i educativa. Un gran relat amb un final que obre un interrogant de radiant actaulitat. Per cert, no sé si ja la coneixes, però en qualsevol cas t'anoto un bloc que et pot interessar:
    http://neanderthalis.blogspot.com/

    Una abraçada.

  • Un troç de relat![Ofensiu]
    Arbequina | 27-11-2006 | Valoració: 10

    He gaudit moltíssim llegint-lo. A més, desprèn un sarcasme molt i molt ambigu i atractiu. En té tantes, d'interpretacions. Un moment m'he imaginat dos japonesos parlant sobre com controlar el bàrbar (D'allò de per controlar el bàrbar em de comprendre el bàrbar). Però després t'has reconduït magníficament... fins arribar a un paràgraf final genial.
    Felicitats pel relat, el trobo francament molt ben parit.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

87 Comentaris

226083 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.