Cercador
Nàufrags
Un relat de: Absenta- Compartir:
Acarona l'ona de la teva llengua
l'aigua salada de la meva boca.
Mar en calma que de sobte esdevé tormenta,
encesa pel llampec de les nostres mirades.
Aigua que es vessa i regalima, ansiosa,
pels dolços llavis, mullant la pell, ja humida.
I surem dins aquest mar de plaer i de rauxa.
Com dos nàufrags ens abandonem, esgotats,
sobre la nostra illa de sorra blanca.
Comentaris
-
ohh!![Ofensiu]AtzaVaRa | 07-09-2005
és preciós! Felicitats!!
Una abraçada,
AtzaVaRa -
absenta?[Ofensiu]alvaro | 20-08-2005
Esperava una mica de licor o substància etílica. No m'agrada la poesia, però no m'ha semblat malament. Tens webcam?
-
hola!![Ofensiu]silvia_peratallada | 10-06-2005
encara no t'havia llegit!!
està molt bé el que escrius!!!!
només un detall, digue'm triquismiquis... no seria millor tempesta enlloc de tormenta? potser és més poètic, no?
felicitats pels poemes!!
Salut i revolta!
Sílvia -
Intens![Ofensiu]OhCapità | 10-06-2005 | Valoració: 10
Una molt bona manera d'explicar un intercanvi de fluids. Destil·la elegància. Impresionat m'has deixat!
Brutal!
OhCapità.