Nàufrags

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
M'espolso l'hivern i em desfaig del llast:
unicorns, palaus de gel i benzineres,
que ara viatjo en tren
i m'atipo d'andanes

i de la via al bressol,
descalç a la platja
sortejo nàufrags i ampolles trencades,
missatges condemnats per una marea llunàtica, vespral i traidora.

Irat, alço el puny al mar:
"Malparit!
No me la treuré del cap si onejes cada abril tan modat i sembrat de roselles!"

Però assedegat mel bec,
sal oberta
i més decibels
pel rugit que duc clavat a l'entranya,
naufraga l'ull,
es desploma el cor,
i redacto el teu nom al silíci mandrs
-caligrafia infantil-
des del navil, un gargot
des del far, un acudit
i des del cel, l'ombra d'un ocell geperut
ressegueix el solc
i confús
no sap ni tan sols acabar aquest poema

Comentaris

  • Espressió...[Ofensiu]
    RATUIX | 21-05-2012

    El ritme i les imatges carregades de força. El camí de la vida, com la via del tren i nosaltres aturats davant el mar. Esperant.

  • betixeli | 12-05-2012

    La primera imatge que em ve al cap: el gran mur de gel. La segona: una platja de matinada després d'una nit massa plena d'alcohol. La tercera: el pobret ocell geperut. Totes tres molt confuses, però curioses d'haver llegit.