Naufragis a terra ferma

Em semba que t'ha passat el mateix que en Estar sense ser-hi: un títol molt adient i encertat, un inici de relat que incita a continuar llegint, però un final que, en el meu parer, no s'acaba de correspondre amb el que "podria haver estat". En aquest cas he trobat que al principi de la poesia hi havia un molt bon ritme, però que no sé com es perdia... potser vaig errada, però en tot cas crec que no hauries de patir per això: demostres que en saps, només falta saber mantenir la intensitat en els relats... t'ho dic sobretot pensant en la meva experiència pròpia. Potser només és un cas aïllat en tu això que dic, però crec que està bé que et digui què en penso. Sols una opinió més.

M'agrada aquest paràgraf:
La il·lusió ha entrat a sa casa i l'ha deixat sense forces
No sap què dir-li ni com
Ni entén el perquè de tanta joia.
Fa un pas enrera i somriu amb desgana
Avuí és ella qui es decep

Coses a destacar: m'ha agradat la idea de naufragi en terra com a imatge d'una discussió de parella, però crec que arribes tard a explicar qui és ell i qui és ella, i que queda poc entès. Referint-me a la frase la pluja no tarda en arribar, voldria comentar-te que és del tot correcte però que estaria bé que s'utiitzés el verb trigar en comptes de tardar, que és més indicat i s'està perdent molt... I també dir-te que jo no sóc gaire partidària d'això de començar cada vers en majúscula perquè trenca una mica la lectura, i que segurament era la teva intenció, vigilis a l'hora de posar punts de puntuació, que ajuden molt al lector.

Perdona que rebusqui tant, però no puc evitar-ho... continuaré llegint-te. Et comentaré, però si et molesta diga-m'ho que deixaré de fer-ho.

-Filladelvent-

eis!! k tal? saps k escrius genial?
aquest text està molt ben expressat sobretot l'ultima frase
"Ja feia temps que anaven a la deriva
no els extranya haver naufragat en un dia de calma."
la trobo genial, molt ben trobada
però realment és trist que dues persones puguin acabar així, que es puguin fer tant de mal mútuament.
felicitats, no deixis mai d'escriure

quan menys t'ho esperes arriba el moment tants cops preparat...

Molt bonic

Yuna