Naufragi universal

Un relat de: estrelladamm

La finestra oberta
deixa entrar la pluja
que cau ara mateix,
les cortines ballen
al ritme de la pluja
però jo no estic content.
Gota a gota em mullo.
Ventades que amb la pluja
m'ho fan més evident
que jo encara t'estimo,
però jo no estic content.
S'humiteja el carrer,
la gent obre el paraigües
i es tapa si té fred.
I jo m'assec a terra
perquè no sé què fer.
Perquè no sé on ets?
I m'encenc un cigarro
i amb tot Déu em cago
per fer més evident
que jo encara t'estimo,
però no sé on ets,
que jo encara t'estimo,
però no estic content.

Comentaris

  • Gota a gota, raig a raig[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-07-2008

    Aquests versos breus, ràpids, frescos ( en el sentit de naturals, abocats tal com ragen! ), lleugers ( no perquè no tinguin contingut, que en tenen i del bo, sinó perquè no pesen gens, no cansen... ) i universals tenen un aire ben concret de cançó, de tonada que se canta tota sola, i això els hi afegeix un atractiu especial.

    M'ha agradat el que he trobat, així que tornaré un altre dia per llegir-te i conèixer millor el teu estil.

    Fins llavors, t'envio una abraçada per celebrar la nostra coneixença,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: