Naufragi Silenciós

Repasso les invencions del saber
i topo amb la rigidesa cadavèrica de les coses.
Ensabono les hores i després escupo,
sobre la indolència de l'aire,
paraules que no suren,
somnis efímers que naufraguen
per les entranyes del temps.
El cas és que necessitem saber,
i no saber-nos perduts
amb la ignorància fins al coll.

Repasso les invencions del saber,
rígides com cadàvers que son,
i escric missatges en botelles.
Potser algú rebrà el poema
i conjurarà un pensament,
pesant com la mateixa veritat,
que es perdrà , segurament,
per les entranyes del temps.
Només la ignorància és més lleugera
que el silenci.

Repasso les invencions del saber
i omplo les parets d'unglades
en un intent de salvar-me
del naufragi silenciós.