Naturalitat (Bogeria)

Un relat de: Siset Devesa

Quan vegi arribar el tren a l'andana, notaré que la palpitació del cor se'm comença a accel·lerar. No puc fer-hi més: sóc així de patidor. Amb una mica de sort hauré vist, a través de les finestres, en quin vagó es troba el revisor. En obrir-se la porta i pujar els dos graons, faré un càlcul ràpid de la distància des d'on és ell i del temps que emprarà en recórrer-la i entraré al comboi per la dreta o l'esquerra, segons em sembli. Miraré de seure tan al fons com pugui, a la vora d'una sortida, sempre fixant-me en la direcció per on ha de venir, per tenir-lo clissat. Faré veure que llegeixo el diari, simularé que contemplo el paisatge o que observo els altres viatgers, o que escolto la ràdio amb els auriculars posats, però només per dissimular : la mirada la dirigiré a l'extrem del vagó per on ell ha d'entrar. Tindré les espatlles ben cobertes i si el veig aparèixer, fugiré discretament cap al contigu. Sé que sóc el millor i que a cada viatge l'esquivo més bé. El secret és pujar al tren i comportar-se amb naturalitat. Naturalitat. Que la meva conducta no aixequi cap sospita. Que la noia que seu davant meu no pugui ni imaginar-se quina mena de viatger sóc.

Avui també ho aconseguiré. Arribaré a destí havent descarregat una bona dosi de tensió i amb la moral ben alta, amb el convenciment d'haver superat novament el repte. L'hauré tornat a evitar, una vegada més. En algunes ocasions, quan faig cua a la taquilla, penso que algun dia hauré de fer com aquell trapezista que actua sense xarxa. Els que viatgen sense bitllet , de debò, deuen segregar una quantitat d'adrenalina bestial.

Comentaris

  • ginebre | 18-07-2007

    rodó de dalt a baix.
    Fa temps que volia llegir-te i per fi ho faig. I trobo que escrius molt bé i tens bones idees.
    endavant!

  • Aquest sí que despista[Ofensiu]
    Frèdia | 19-01-2007

    I no t'esperes per res el final. Molt àgil i molt divertit. Manté la tensió en tot moment. I la manté perquè domines la tècnica del suspens. M'ha agradat molt, de debò. Sobretot la metàfora que revela que el protagonista no ha viatjat mai sense bitllet: "Penso que algun dia hauré de fer com aquell trapezista que actua sense xarxa." Però, com que cada persona és un món, jo hauria invertit l'ordre de la darrera frase i l'hauria deixat així: "Quina quantitat d'adrenalina més bestial deuen segregar els que viatgen sense bitllet..."

    Un plaer llegir-te,
    Fredia

  • Ja, ja, ja ...[Ofensiu]
    matenquatre | 07-01-2007

    m'ha agradat la sorpresa final!

  • Juas, què divertit!![Ofensiu]
    Lady_shalott | 06-01-2007

    En un obrir i tancar d'ulls m'ha passat el relat, tot i que les emocions se'm anaven cargolant a cada pas. Primer pensava, collons, però si aquest home fa el mateix que jo, i a cada gest em feia sentir incrèdula pel tema de bogeria (vaja, que no creia que fos per tant) i a mesura que anava avançant pensava que hi havia gat amagat, si és que les accions i els moviments eren plagiats als meus!
    Quan he arribat al final, he somrigut àmpliament alleujada, no ho he pogut evitar.
    Trobo que també hauria pogut estar englobat dintre de equívocs, però esclar bogeria també li escau.

    Sempre encantada de descobrir autors nous (o no tant).
    Petons,
    Lady Shalott

l´Autor

Siset Devesa

53 Relats

193 Comentaris

65971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat."

Multicinemes (Antònia Font)