Natural, plena i viva

Seu al sofà. Els peus recolzats sobre el reposacaps, i el cap mig penjant-li per on hauria de ser-hi el cul. Amb les aspres mans enèrgiques s'acaricia el cabell, tan llarg que li arriba al terre. I tan descurat que les puntes s'obren per tot arreu, desperdiciant energia i proclamant bogeria. Com m'encanta!
La seva pell, tan castigada, explica les seves aventures. Podries llegir-hi la vida en cada centímetre, quasibé. Els seus peus esportistes i cansats mostren sense embuts la pell dura blanca en alguns racons, que un dia va decidir no sentir-se més part d'aquest cos tan fantàstic. Que m'encanta!
Les cames curtes però estilitzades, com els braços, t'ensenyen bellesa dins el bellut, dèbil i suau, mai arrancat, discriminat, negat de formar part d'aquella història material tan maca… que m'enamora.
Ella sempre havia sapigut estimar-se sencera, acceptar-se i respectar-se, a TOTA ella, i sabia que cada poro i pèl del seu cos la formava.
La seva panxa, ara arrugada a causa de la posició, mostrava voluminositat. Una voluminositat encantadora que ensenyava sense complexes el seu afany de menjar dolços incansablemente. Com m'encanta!
Els seus pits quedaven aplanats i quasi buits (de què?), demostrant la manca d'embaràs, simplement allà estaven, esperant ser-li útils algun dia.
I més avall, la cara… aquells ulls, ara tancats per a sentir millor la música, m'han ensenyat més que els llibres. El nas s'arrugava i desarrugava amb una facilitat increíble a causa de l'emoció i la mobilitat incesant de la boca, que ara canta a crits desofegats. Com m'encanta!