Natura contra les distàncies

I donar-te la mà! Siiiiiiii
Saps escrius de puta mare! Sé que no només són paraules sino veritables sentiments. Sempre tan clara i transparent... em deixes sense paraules, sovint sense respiració, i t'entenc... et comprenc... molt més del que puguis imaginar.
M'agrada llegir-te, em transmets la esperança que sovint perdo, em fas sentir ferm, clar... em transmets molta força Silvia... encara que sovint, m'agradaria llegir de tu coses més alegres, saber que ets més feliç...
Trobo a faltar les teves alegries...
Vull que somriuguis i segueixis pel camí de l'esperança... que jo no penso perdre.
No la perdis tu tampoc.

Mua!
Abraham

Un petit detall:

"vull ser poesia"
"per néixer de les teves mans"

endavant i força ulls foscos




iaio

Uix que bonic.
Es escrit un poeme molt dolç i ple de sentiment.
Una abraçada Silvia.