Natàlia, la meva amant russa

Un relat de: pericles


Natàlia era russa, tenia 33 anys quan la vaig conèixer i un cos ferm i atlètic. Alta, com jo, bones cuixes, bon cul i bons pits però amb un equilibri i un volum molt correctes. Havia fet molt d'esport de jove (natació i handbol) i es notava. El cabell ros, els ulls entre verds i blaus i una fesomia molt agradable servirien per completar la descripció física. O potser caldria afegir que tenia una pell molt suau i molt blanca. Diria que ha sigut, de totes, la meva amant amb més atractiu físic.

Era carinyosa, tranquil·la, optimista malgrat tenir tota la família al seu país i treballar moltes hores fent feines. De bon principi vam deixar les coses clares: ens veuríem un cop per setmana i jo li aniria donant una ajuda econòmica cada mes. Amb la seva feina vivia (amb molta humilitat només gastava en roba) i el que jo li donava ho enviava a la seva família (la seva mare i la seva filla) a Rússia. Em va dir que només estava amb mi, però no ho puc assegurar ni tampoc li podia exigir.

Ens vèiem el dijous a la tarda en un apartament llogat del carrer Rocafort de Barcelona. Aprofitava que havia de baixar a Barcelona per qüestions de feina per perdrem un parell d'hores. Eren dues hores intenses, la Natàlia era d'orgasme fàcil, en una tarda en tenia tres o quatre. Al principi això em va sorprendre, acostumat a dones (la meva i altres) en què havies d'esforçar-te molt per tal que arribessin. Fins i tot vaig pensar que els fingia. Però amb el pas dels dijous vaig entendre que no hi havia fingiment, que li agradava el sexe, que les meves carícies l'excitàvem molt i que havia après a buscar el seu plaer i a fruir del sexe. Li agradava especialment el sexe oral i n'era una experta. També disfrutava molt portant la iniciativa i posant-se a sobre (o al damunt, no sé com s'ha d'escriure). Desinhibida seria la paraula.

Quan s'excitava el clítoris se li posava molt gros i dur i l'embogia que el premés entre els meus llavis i el xuclés endins i enfora, un cop i un altre fins que em feia parar que ja no podia més. Llavors em demanava que la penetrés amb energia per acabar amb una veritable traca d'orgasmes.

Amb cada amant acabes establint uns costums, unes determinades converses i una forma de fer. M'agradava la Natàlia perquè parlàvem dels meus fills, de la seva filla, dels costums d'aquí i d'allí, de les diferències i les semblances entre un país i l'altre. A vegades em parlava en rus i em feia molta gràcia perquè no entenia res de res però el to i la musicalitat m'agradaven molt. Sempre havia imaginat que el rus era un idioma dur, gutural, com l'alemany; en canvi es suau i sensual. M'agradava que entre activitat i activitat, aquella mitja horeta de relaxació que necessitem els homes per poder seguir funcionant, les converses que s'encetaven fossin positives i optimistes, mai em vaig sentir en la necessitat de parlar de la meva dona o dels problemes de la feina. També m'agradava quan m'acariciava, durant aquesta mitja hora, tot el cos amb mans suaus i carinyoses.

Vam estar junts gairebé tres anys. No era l'única d'aquest període però sí la més habitual. Després va venir una època dolenta, la meva mare es va posar malalta, vaig canviar la feina de la tarda (no ho tenia tan fàcil per “perdre” una tarda)i em vaig carregar de gastos i deutes ja que vam comprar un pis nou... Calia restringir despeses i vaig haver de tallar per aquí.

Farà quatre anys que ho vam deixar, de tant en tant (aniversaris, Nadal) ens truquem. No descarto tornar-la a veure, ara que tinc més temps i la qüestió de diners ja no m'apreta tant.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

pericles

6 Relats

8 Comentaris

6523 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Un conegut, assabentat de l'afició que tinc a escriure, em va recomanar aquest web.

Escric un article setmanal en un diari local de fa més d'un any. Costumisme, succesos curiosos, festes locals, pel·lícules, llibres són els temes habituals dels meus articles. Frueixo molt escrivint però hi ha temes que no puc escriure allà i que penso que puc publicar en aquest espai de relats en català.

Aquí escriuré sense censura (de l'editora del diari) ni autocensura. Això sí, donaré poques dades de mi mateix ja que els temes dels meus articles seran, segurament, delicats.