Narcísica vivència... (RPV119)

Un relat de: deòmises

*


I. ...mímica (Reflex)



Trencar el vidre és necessari
Per poder-se alliberar
De l'argolla que l'humà
Fa del viure un mal precari.

Sóc reflex? Fat solitari?
O sull pler d'un vil tirà
Que no reconeixerà
La imatge que se'n separi?

Trencar el vidre m'és complex
Com nedar contracorrent
En el torrent més golut;

Quan torna la solitud,
M'adono del meu turment:
No tinc cos, tampoc batecs.


II. ...críptica (Mirall)



Memòria de la nimfa maleint el reflex
Que existeix per romandre en el magí debades,
On rauen, quan reposa l'ull, totes les mirades
Fetes a la pell seva d'immòbil riu perplex?
Mentre ressona l'aigua del seu cos en els plecs
Del cor, la fel renega en la sang -niu d'onades
Donades a l'erm eco-: remembra el malefici
Que lligà la pupil·la a albirar-se amb desfici.


III. ...anònima (Dona)



Parlo sense obtenir resposta, vici
Que es repeteix davant del mirall, lent
Mim que m'emula sempre amb pulcritud.

I la seva imatge és l'exactitud
Del gest, el silenci del confident
Avesat als secrets del seu ofici.

Parlo i cap so s'escolta del gregari
Que resta en la superfície del pla,
En la planície que, fredament, fa
De les confessions tot un calvari.

I desespero, després de parlar-hi,
I amago l'espill (desvari?) quan ja
Tot ha estat dit, com si pogués revelar,
A un altre cos, fragments del meu calvari.

Comentaris

  • sonets, quartets i octaves reials[Ofensiu]
    evie2 | 01-06-2010 | Valoració: 10

    No tinc la sort o, millor dit, la paciència i constància, per saber-ne de mètriques. Però tinc molt clar que, llegir aquest poema, és genial!

  • Amb admiració[Ofensiu]
    nuriagau | 13-03-2010

    Aquest petit comentari vol deixar constància de la meva admiració vers aquest poema i els comentaris que precedeixen.

    Celebro que tots vosaltres, autor i comentaristes, compartiu el talent i el coneixement amb nosaltres.

    Enhorabona, Lluís, pel poema!

    Núria

  • Afegitó. Com que no se m'escapa detall...[Ofensiu]
    llamp! | 10-03-2010


    Afegitó: Com que no se m'escapa detall i he visitat el darrer poema de rnbonet: He pogut veure com afirmaves que l'estructura de la 2ª Estrofa era una Octava Reial. Doncs que quedi palès que aquesta segona estrofa és una Octava Reial.

    La fórmula, doncs és aquesta:

    SONET + OCTAVA REIAL + TENOS


    Salut i llamps!

  • Després de la ...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-03-2010

    ...'desmembració' que fa l'amic "llamp", res de nou se m'ocorre! Aclaparat estic de tanta ciència, jo, que sóc de poble!
    Només, si més no, un aclariment: Perquè dos mots esdrúixols al títol?

    Salut i rebolica!

  • ANÀLISIS CRÍTIC I ESTILÍSTIC AMB OPINIÓ PERSONAL I VALORACIÓ[Ofensiu]
    llamp! | 06-03-2010 | Valoració: 10

    Vet aquí... la lluna en un cove... o el mite de Narcís quan es veu reflexat en l'aigua d'un estany. S'arriba a veure tant guapo ell mateix, que s'ho creu i acaba caient a l'estany i ofegant-s'hi ("afogant-s'hi" segons el meu dialecte osonenc).

    Interpreto, per l'estructura i els títols de cada part del poema-suite (estrofa tri-poèmica), interpreto que quan hi ha mímica a través d'un reflex, el mirall n'és la part críptica i la dona n'és la part anònima. Potser m'embarranco amb masses suposicions, però el text del poema-suite no m'aclareix la trama. En un plà més subjectiu i personal, hi veig un mite: Narcís (en la mímica - reflex), una sèrie de despropòsits abnegats (críptica - mirall), i finalment, parla la dona (anònima - dona) que no obté reposta del mirall en el seu intent de veure-s'hi reflectida gregària i "bonica" pressuposadament, quan acaba per amagar l'espill interrogant, reflexivament, sobre el seu desvari.

    Opino, amb tota humilitat i amb coneixement de causa, doncs he analitzat el teu poema des de totes les vessants formals i informals, que és extraordinària la teva capacitat creativa, essent inefable la meva crítica personal a un tri-poema... que és:

    Multidisciplinarment treballat en quant a:

    1.- Estructura de les estrofes: SONET - QUARTET(regular) + QUARTET(irregular) - TENOS.

    2.- Forma visual i estètica: centrat, negreta, cursiva, títols en tipus de lletra Vivaldi de grandària 18, etc.

    3.- Forma de les estrofes i curiositat del sonet - "vade retro" - tenos.

    4.- Formalitat significativa referida al mite de Narcís o a la lluna en un cove.

    5.- Forma abstreta i concretada en tres temes distints i diferenciats: mímica - críptica - anònima (3 esdrúixoles).

    6.- Agafant com a subtítol o títol subjugat: reflex - mirall - dona (2 agudes + 1 plana).

    ___THE END___

    I dit això... m'esllampego! (que no s'esllanega res aquí!)

    A reveure!

    llamps!

    lamps!

    i rellamps!

  • ANÀLISIS FORMAL I ESTRUCTURAL ( perdona, xato, m'havia deixat de tancar una negreta)[Ofensiu]
    llamp! | 06-03-2010


    I ...mímica (Reflex) - Art menor. Octosíl·labs. 8 síl·labes els "a", 7 síl·labes la resta (agudes + 1 síl·laba = 8 síl·labes). Estructura: abba abba cde edc. No és un sonet, perquè és d'art menor (8 o menys síl·labes), tot i que la rima i les estrofes, apreciat sonetista, segueixen l'estructura sonetiforme.

    II. ...críptica (Mirall) - Art Major. Alexandrins (14 síl·labes les "B", 13 síl·labes la "A" i "F" (agudes + 1 síl·laba = 14 síl·labes). Estructura: ABBAABFF. 2 Quartets? 1 regular i l'altre irregular? No sé com definir aquesta estructura, la desconec, apreciat sonetista.

    III. ...anònima (Dona) - Art Major. Decasíl·labs (10 síl·labes, m'estalvio enumerar les cesures entre hemistiquis, pq no domino la tècnica). Estructura: CDE EDC ABBA ABBA. Curiosa estructura "retro-sonètica", és un sonet "vade retro", de recules, com els crancs, començant pel final: tercet 1, tercet 2, arribant al principi: quartet 1, quartet 2.

  • ANÀLISIS FORMAL I ESTRUCTURAL[Ofensiu]
    llamp! | 06-03-2010


    I ...mímica (Reflex) - Art menor. Octosíl·labs. 8 síl·labes els "a", 7 síl·labes la resta (agudes + 1 síl·laba = 8 síl·labes). Estructura: abba abba cde edc. No és un sonet, perquè és d'art menor (8 o menys síl·labes), tot i que la rima i les estrofes, apreciat sonetista, segueixen l'estructura sonetiforme.

    II. ...críptica (Mirall) - Art Major. Alexandrins (14 síl·labes les "B", 13 síl·labes la "A" i "F" (agudes + 1 síl·laba = 14 síl·labes). Estructura: ABBAABFF. 2 Quartets? 1 regular i l'altre irregular? No sé com definir aquesta estructura, la desconec, apreciat sonetista.

    III. ...anònima (Dona) - Art Major. Decasíl·labs (10 síl·labes, m'estalvio enumerar les cesures entre hemistiquis, pq no domino la tècnica). Estructura: CDE EDC ABBA ABBA. Curiosa estructura "retro-sonètica", és un sonet "vade retro", de recules, com els crancs, començant pel final: tercet 1, tercet 2, arribant al principi: quartet 1, quartet 2.

  • ESTRUCTURA DE LES TRES PARTS (SUITE DE POEMES) [Ofensiu]
    llamp! | 06-03-2010

    __________

    1.- octosíl·labs: abba abba cde edc

    2.- alexandrins: ABBAABFF

    3.- decasílabs: CDE EDC ABBA ABBA

    __________

  • Yin, yang i el cercle que els envolta[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 06-03-2010

    Si la idea que inspira el triple poema és boníssima (oferir tres punts de vista i no un de sol, és a dir, donar una imatge més totalitzadora que la del sol jo poètic des de la imatge de la dona), igualment ho són els diferents estils que has emprat per a cadascuna de les parts: un primer poema en un estil més popular, un segon de caire culteranista i per fi un sonet, que a mi em recorda alguns dels sonets quevedians més introspectius.

    Hernández, Góngora, Quevedo... Magnífic treball de creació i de síntesi, el que ens has ofert.

    Estic amb Unaquimera: fas pura arquitectura verbal.

    Una abraçada.

  • Tot ha estat dit[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2010

    Tres poemes, o un de sol, un tríptic, sobre l'exploració tan complexa que és la imatge que vaig triar, una de els moltes de Francesca woodman, fotògrafa que va fer de la seva autoexploració el mateix enigma de la seva curta existència. "remembra el malefici
    Que lligà la pupil·la a albirar-se amb desfici."
    El poeta recupera el desfici de la fotògrafa, un malefici, segurament, que va acompanyar una desperada autocontemplació que, obsessivament va repetir fins a desaparèixer ella mateixa del tot.
    La mirada que ella cercava era la seva sola, compulsiva, entotsolada mirada? La manera en què la nuesa evocava l'ocultació més que no pas l'exposició, era també el seu desig de trasgredir la norma cívica que obliga a ocultar sentiments i passions, justament i juntament amb les parts del cos que s'hi associen normalment en l'imaginari col·lectiu?
    Sí, el seu va ser un calvari. I potser només calen quatre versos per captar la seva essència:
    "I desespero, després de parlar-hi,
    I amago l'espill (desvari?) quan ja
    Tot ha estat dit, com si pogués revelar,
    A un altre cos, fragments del meu calvari."

    Tot ja ha estat dit. El cos que se'ns mostrava/amagava, també va callar un dia, captiu de la seva pregona desesperació.

    Moltes gràcies per tan rica aportació, i molt honorat pel fet que hagi servit per retornar-te a la teva pàgina pròpia a RC.

    Salut!

    franz

  • Immersió poètica[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2010

    Feia temps que tu no publicaves i feia temps que jo no em submergia en els teus poemes. He emprat el verb "submergir" amb tota la intenció: és exactament el que faig quan tinc els teus versos davant.

    Avui, de nou assaborint les esdrúixoles dels títols, m'he reconciliat amb l'enyor dels teus mots i m'he endinsat sense cap resistència prèvia en les línies breus però denses i gustoses de la teva personalíssima arquitectura poètica.
    Ha estat tot un plaer, t'ho ben asseguro!

    T'envio una abraçada críptica, però no anònima, reflex de la meva admiració i afecte.
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

325 Relats

857 Comentaris

205751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978