Cercador
Narcís deixant la sala dels miralls
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
Es va acabant el temps que vam voler
fer nostre. Prou sovint escriure només és
un inic artifici que ve a justificar
la agònica supèrbia, o bé la petulància
que permet que aparegui
una imatge al mirall on mai no hi vèiem res.
És ara i és avui, definitivament,
que tal vegada en un instant que destinaves
al subtil exercici de l'esforç
altiu de reconèixer-te, has acabat prenent
la decisió sublim, la decisió darrera.
Fitant l'estrany que des de l'altra banda et sotja
proclamaràs d'ara endavant per fi
que aquest silenci al que t'adreces
només tindrà sentit en l'abandó
dels mots escrits, en el definitiu
tancament de les portes que amb fingida innocència
vas pretendre, al llarg dels anys, mantenir obertes.
Solemnement, potser amb arrogància,
fas la volta, abandones la sala dels miralls
on tants vespres buscaves raons de tu mateix,
imatges de l'estrany en què t'havies
anat transfigurant, mentre pujaven
ressons de veus fent festa als carrers d'on fugies.
T'adreces a la porta on hi ha la llum que et crida
i marxes, amb pas lent, i aviat serà tan sols
aquell silenci immens del què parlaves
el que hi haurà al teu lloc, allò que restarà
com un record de tu, als espais que ocupares.
ACP
Comentaris
-
5e aniversari[Ofensiu]Jere Soler G | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
profund relat poètic[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 23-12-2008 | Valoració: 10
amb paraules entenedores, alguns cops sense embuts, ens parles de miralls i de imatges no reals, de comiats, de silencis. Però saps que res és per sempre, i que en els fons, tot és reneixer cada dia, cada matí.
Un plaer llegirt-te.
Ferran -
Malgrat...[Ofensiu]F. Arnau | 22-11-2008 | Valoració: 10
... que el teu poema semble un acomiadament (sublim per cert) no crec ni desitge que siga això. Supose que serà una de les múltiples veus que tens, que ja hages esgotat... Però sempre hi ha moltes més. Com les fonts a la muntanya.
És un plaer, amic Antoni, poder llegir uns versos de tanta qualitat com els teus, i espere que sigues reconegut litarariament com et mereixes.
Sort i salut amic!
Una forta abraçada!
FRANCESC
... I si vens per aquestes contrades a fer alguna presentació dels teus llibres, no dubtes en cridar-me... -
Evidentment..[Ofensiu]franz appa | 01-11-2008
..podem acceptar la desesperada conclusió del poema només per la bellesa de l'artifici -gens inic- que ens hi ha conduït.
No, -goso discrepar- no serà silenci només el que omplirà el buit. Es vàlida la renúncia, fins i tot si és arrogant, equivalent a la petulància del qui parla. Perquè hem de ser petulants, de vegades, arrogants, quan convé: en definitiva, ens equipa la llarga tradició dels qui ens han precedit, amb millor o pitjor fortuna, en el camí de la paraula escrita. Encara que en la llum del dia que ens espera quan deixem d'emmirallar-nos ens assalti una mena de vergonya pudorosa. És lícit, doncs, l'abandó. Però crec que sempre podrem pagar el preu del pudor o de la consciència del fracàs si ens mantenim en les nostres manes persecutòries de les altres realitats, les que tracen "una imatge al mirall on mai no hi vèiem res".
Salutacions,
franz
-
O sigui que ens deixes?[Ofensiu]hipocrates | 31-10-2008 | Valoració: 10
"T'adreces a la porta on hi ha la llum que et crida
i marxes, amb pas lent, i aviat serà tan sols
aquell silenci immens del què parlaves
el que hi haurà al teu lloc, allò que restarà
com un record de tu, als espais que ocupares"
Alguna cosa em fa entreveure que aquest poema que, sobre tot al final, pren un ritme que recorda molt al de molts dels teus sonets, té un aire de comiat.
Si no és així es posa de manifest la meva dificultat per entendre algunes de les coses que dius. Si és així, repensa-t'ho...
Amb tot, el trobo preciós, malgrat que algun dels versos de la primera part em sembla que grinyola una mica...
-
O sigui que ens deixes?[Ofensiu]hipocrates | 31-10-2008 | Valoració: 10
"T'adreces a la porta on hi ha la llum que et crida
i marxes, amb pas lent, i aviat serà tan sols
aquell silenci immens del què parlaves
el que hi haurà al teu lloc, allò que restarà
com un record de tu, als espais que ocupares"
Alguna cosa em fa entreveure que aquest poema que, sobre tot al final, pren un ritme que recorda molt al de molts dels teus sonets, té un aire de comiat.
Si no és així es posa de manifest la meva dificultat per entendre algunes de les coses que dius. Si és així, repensa-t'ho...
Amb tot, el trobo preciós, malgrat que algun dels versos de la primera part em sembla que grinyola una mica...
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
144734 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).