Nanorepte 431: Tsunami (14-03-2011)

Un relat de: [ contrasenya recuperada ]
Nanorelat guanyador:

Pànic a la mirada - tristaina

Arrapada a una biga de casa seva, la Naoko és engolida cap al remolí, amb els ulls esbatanats de pànic.

———o0o———


Resta de nanorelats participants:

Reflexió
La Natura s'enfada i mostra el seu poder.
Ens alliçona i estimula a ajudar-nos i respectar-nos,
pagant un preu alt.

Planeta Terra
La Terra, angoixada pel comportament dels humans envers ella, tremola i plora llàgrimes gegantines.

Nanorepte 431.
Enardit el mar,
amb devastadores llàgrimes
tot ho ha cobert.

L'última paraula
la té la mare natura
i és sepultura.



Apocalipsi
El sol naixent il.luminà un panorama desolador. L'ocàs, però, encara era més amenaçador.

El nostre amo
L’aigua recula enduent-se la vida mar endins.
I, d’aquesta manera, la natura ens deixa clar qui mana aquí.

Despietat
I, malgrat el terror i la devastació, l'home seguirà ofegant els sentiments de la natura.

Nuclears? No gràcies
A l'activista antinuclear de tota la vida se li negaven els ulls davant l'evidència del seu discurs cansat, esgotat, desesperat.



Enllaços al fòrum:

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer