Nanocontes

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


De bell començament els "nanos" ni me'ls mirava. Pressions familiars nuriagau em van fer llegir-ne... i després fer-ne... aquí teniu la primera collita.


Blancaneu
Blancaneu, tipa de fer feina i d'aguantar els set nans, al príncep donà carabassa. El Palau encara tenia més habitacions!

El Quixot
El Quixot estava dubtant. No sabia si es trobava davant quinze gegants o dels resultats d'una travessa més que milionària.

En Patufet
En Patufet, estava fart de rebre trepitjades, i va deixar de cantar allò de: "homes i dones el cap dret"

Els tres porquets
Aquell llop no corria gaire. Molta bufera i poca carrera, els porquets sempre tenien temps d'arribar a una altra casa.

Pinotxo
En Pinotxo tenia un xic de vergonya de les seves arrels. Els seus amics es deien Rourenotxo i Ebenotxo.

El vestit nou de l'emperador
A l'emperador li dolien tants vestits invisibles. Els armaris es veien buits de roba i curulls de factures del sastre.

Guillem Tell
La collita de poma fou tan dolenta, que Guillem Tell es va haver de conformar amb les que tenien cucs.

La ventafocs
La Ventafocs dubtava: o menjava o ballava? A la primera queixalada, la carabassa, ja començava a tenir gust de fusta.

Els tres...
Diuen que Els tres Mosqueters eren quatre. I... jo, em pregunto: Així quants eren Alí Babà i els quaranta lladres?

El gat amb botes
Aquell gat no corria, però, aprengué idiomes, es va confondre de botes i va agafar les de les set llengües.

Comentaris

  • Molt bons.[Ofensiu]
    JOANPG | 07-01-2010 | Valoració: 10

    Envoltat de nets i intentant recordar antics contes, els teus nanocontes m'han ajudat a
    fer-ho. Gràcies, Joan.
    Et dic que...
    En cap cap cap el que cap en aquest cap.

    Sincerament, Joan.

  • Hola Joan [Ofensiu]
    Núria Niubó | 31-07-2009 | Valoració: 10

    Així que m'he llevat he mirat al fòrum com anava el Nanorepte, m'ha fet molta il·lusió que tu, com bon nanoreptaire ja havies enviat el teu, llavors he desitjat llegir algo teu i he trobat aquest monogràfic de Nanos que m'ha encantat.
    Has desmitificat els personatges dels contes clàssics d'una manera divertida i amb una fina ironia.
    Sóc mestra d'infantil, sovint faig el mateix en explicar contes als nens engrescant-los a fer-ho també i et puc dir que em sorprenen amb la seva imaginació.
    M'agraden tots , però si tingués que votar , els meus preferits i per aquest ordre són :
    EN PATUFET, BLANCANEU i EL VESTIT NOU DE L'EMPERADOR .
    M'ha agradat molt també la idea de fer-los tots d'un tema, és el Repte dels Nanoreptes !
    FELICITATS !
    Una abraçada,
    Núria

  • Una primera collita...[Ofensiu]
    brins | 22-07-2009 | Valoració: 10

    molt bona. Els teus nanos tenen quelcom d´especial que els fa originals i alhora quotidians.

    Són moltes les vegades que em pregunto com t´ho fas per poder tenir també unas inspiració tan ràpida, sempre ets dels primers a penjar el nanorelat. Felicitats!

    Pilar

  • Bona collita![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-07-2009 | Valoració: 10

    Per ser la primera no està gens malament. Imagina't la tercera o la quarta, no hi haurà qui t'aturi (jo també he començat a enganxar-me al carro, ha ha!)
    Els teus "nanos" són molt divertits, m'has fet riure molt però em quedo amb aquests tres: "El vestit nou de l'emperador", "Guillem Tell" i "Els tres..."
    Desitjo que tinguis un bon estiu i t'envio una abraçada ben cordial, Joan.

    Mercè

  • Ara també amb els nanos[Ofensiu]
    Naiade | 13-07-2009 | Valoració: 10

    Ai Joan, quin sentit d'humor teniu a la teva família. Feu uns nanos Tan divertits! cada un amb el seu punt de gracia, fina ironia, i molt originals. S'agraeix de llegir-los, sempre saps que pesaràs una bona estona. Et felicito també en aquest estil.
    Una abraçada

  • Haurem de donar...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-07-2009 | Valoració: 10

    les gràcies a la Núria doncs, que ha estat l'instigadora de que pengessis aquests nanos i de passada ens ha permés gaudir del teu sentit de l'humor i d'aquestes petites històries que són una delicia per petits i grans.
    Una abraçada, Joan

  • Els teus nanos[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 11-07-2009 | Valoració: 10

    m'han transportat a la infantesa, quan de petit eren per a mi un tresor totes aquestes històries.

    Tu les has sabut reflectir dins d'uns nanos molt bons i originals. Enhorabona!

  • Comentaris[Ofensiu]
    EPB | 10-07-2009

    Estimat Joan,
    M'agradaria comentar-te certs aspectes d'aquests nanorelats que ens has ofert. Tot el que diré, ho diré des del més gran respecte que puc tenir cap a tu, no és cap atac personal.

    Per començar, m'agradaria destacar que la sensació abans i després de llegir-los, ha estat la mateixa. No crec que m'hagin aportat res, quan, justament, d'un nanorelat s'espera que en dues línies et remogui per dins. Crec que l'error d'aquests nanorelats és que són massa plans. Suposo que amb la segona frase intentaves donar un punt de vista diferent als contes (parlo en general), però pel que fa a mi només has aconseguit que intenti buscar desesperadament el to irònic, que, i potser és per culpa meva, no he trobat a cap lloc. M'he plantejat fins i tot si buscaves un to absurd.

    Per exemple, de Guillem Tell, potser la gràcia està en què només es podrà posar al cap una poma amb cucs, idea que em sembla bastant pobre; no deixes participar al lector en el nanorelat, no deixes marge per a què se sorprengui, i això sí que s'ha d'intentar millorar per tal de què guanyin en profunditat.

    Fins i tot, crec que dius massa, que no mostres, no deixes moure els personatges, i per tant, com ja t'he dit, el lector es pot sentir frustrat de llegir unes quantes paraules que van juntes, en comptes d'un món en dues línies.

    Per acabar, dir-te això, que en general estan bé, però encara els hi falta bastant, per arribar a ser microcontes o nanorelats.

  • Nanocontaire![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2009 | Valoració: 10

    Quina primera collita més nutritiva, Joan!

    Aquest recull presenta uns nanorelats originals i divertits, irònics i curiosos, que demostren a bastament que has agafat la mida del nanorepte i ja ets perfectament capaç de crear nanohistòries ben tramades i expressives, humorístics... i temàtiques, sense abandonar el teu estil mentre renoves la forma: enhorabona per tot el conjunt, Joan!

    No puc triar un de sol... però reconec que el de la Blancaneus, el del vestit nou de l'emperador i el del Guillem Tell m'han encantat!

    Una abraçada de conte,
    Unaquimera

  • Et dic el mateix[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-06-2009 | Valoració: 10

    que a la teva filla Nuria Què no aconseguirà en Joan Gausachs si s'ho proposa ? Fantàstics i originals aquests nanocontes. No sabria quin triar.
    A reveure.
    Nonna

  • Per no haver-ne escrit mai [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 14-06-2009 | Valoració: 10

    Per no haver-ne escrit mai ho has fet però que molt be.
    A més el tema escollit es prou amè i per coronar-ho els has treballat amb originalitat i simpatia.
    M'agrada llegir-te. Ah! i moltes gracies per els immerescuts elogis que en els teus comentaris em dediques.
    Arreveure

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • UNS NANOS...[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 09-06-2009 | Valoració: 10

    A l'estil de Joan Gausachs, que es podia esperar, si no això? Contes contats, nanos lligats! Ets el cronista nou de les històries velles... Molt, però que molt encertats, tots!!! Una abraçada.

  • Sempre jugant amb els noms[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-06-2009 | Valoració: 10

    Doncs te n'has sortir força bé dels nanos, i dels nans, i de la Balncaneu i del llop carallot.
    L'enhorabona

  • Em sento culpable![Ofensiu]
    nuriagau | 05-06-2009

    Celebro que t'hagis animat amb els nanorelats, em sento culpable!

    Crec que ha estat una bona idea això de presentar una desena monogràfica de nanorelats sobre contes i llibres d'aventures.

    Voto els següents tres nanocontes:

    Blancaneu (una mestressa de casa amb molt de seny)
    Els tres porquets (una visió del llop més realista que la que m'havien explicat)
    Els tres... (una pregunta molt raonable i lògica)

    Felicitats pels nanos!

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182101 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.