Nakos, esclava

Un relat de: Bonhomia

l'infern és còmode. s'hi pot ballar, pots anar de putes, et pots drogar,... i no et passa res dolent. en canvi, el cel, és un munt d'ànimes mortes que reclamen dignitat al ZP. i, finalment, la vida terrenal, no serveix per res. perque l'infern i el cel són reals, però la nostra Terra no ho és pas.
admiti-m'ho: aquí ens aburrim i desperdiciem el temps amb coses banals quan estem "en pau", i quan estem en "guerra" ens torturen.
jo vull proposar un viatge de les ànimes del cel i de les aparences del nostre aparent planeta cap a l'infern. com ac/dc. però la cançó no: en posarem un altre: "cerebros destruidos".
vull que ens reunim totes les criatures aparents d'aquest món al Pol Nord, allà s'hi amaguen coves submarines, sota el gel, que condueixen, segons expliquen velles llegendes, a l'infern.
vull contemplar com li regalima el suc de la vagina d'una deessa per les cames. segur que li regalimaria sang de verge, o potser em portaria una decepció i me la trobaria amb el cul ja sodomitzat, cosa que hauria volgut fer jo. és igual. hi ha altres putes.
visca el pandemònium! la capital de l'infern! allò si que és un Las Vegas satànic, tothom hi podria participar. ja us aviso que sempre s'acaba follant
vull follar-me una diablessa, en un llit d'alcohol. vull provar les tres propostes bàsiques del sexe: clitoidoreovaginal, anal, i oral.
tinc monedes d'or egípcies:podré fotre el que em dóni la gana!

però atenció, i no ho digueu a ningú: vull matar Satanàs, per fer-me amo de l'infern. llavors els diners els fabricaria jo, amb centenes d'obrers a les mines i gravadors professionals, que, lògicament, no hauré de pagar... i moltes altres coses
bé:per matar el diable primer ha de sucumbir tot el seu exèrcit. tinc pols de farigola màgica de Grècia. en sé prou, de bruixeria. en tinc per enverinar-los a tots, a l'hipersopar d'aquesta nit.

ja són tots morts. ara només queda el diable, que resta enfurismat bebent vodka al seu tron. els seus crits fan ballar les parets, però jo no tinc cap por. en tinc preparada una, per aquest Satanàs. li faré beure la copa vikinga, la primera: qui beu vi d'aquesta copa, no mor. es tracta d'una altra cosa. tots els mals afecten directament al subjecte, fent-los créixer superant les fronteres de tots els infinits

Satanàs ja agonitza, a la seva cambra. allà no se m'hi ha perdut res, deixaré que agonitzi eternament.
i finalment podré complir el meu objectiu:llegir la meva poesia a la deessa del mal per posseïr-la com a esclava,
esclava directa que administrarà tots els esclaus inferiors de l'univers de set dimensions, en busca d'altres dimensions.

poesia per a
Nakos,
deessa del mal:

jo en verí et vaig convertir,
per beure't i engendrar el poder de la mort
jo et declaro esclava meva,
i seràs posseïdora de la mala sort

així es fondrà tot el que era vida
i ressurgirà de les tenebres
el follet malvat,
que no deixa en pau a ningú




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.