Nàiades

Un relat embolcallat de màgia i de poesia. Mentre el llegia, pensava que era un dels contes del Concurs de contes Infantils d’ARC 2011: Criatures fantàstiques.

Novament, al desenllaç del relat hi apareix un element màgic per tal que l’Eloi i lector tingui dubtes sobre si la història és real o fantàstica.

A veure quin dia tornem a coincidir en un repte, Montserrat.

Ens seguim llegint,

Núria

PS: Celebro que hagi arribat als 100o comentaris. A mi encara em falten moooooolts....

i no en té res. L'Eloi coixeja, va a curar-se, troba la nàiada, l'embolcalla. Es desperta i se'n van caminant perfectament.
Les ninfes de les aigües, els follets del bosc... esperits elementals servadors de la natura! Quants relats no s'han escrit... i embadalit a tanta criatura! En diem mitologia amb cert aire de superioritat, l'intel·lecte racional dóna per segur que no pot ser possible, que no poden ser reals... L'Eloi, a l'endemà camina normal...
M'agrada el que escrius i més encara com pensses.
Una abraçada
Joan
No t'he comentat abans degut a que no rebia cap avís de comentari.

Fa molts dies que vaig llegir el teu relat i, per fi, he trobat una estoneta per visitar-te. L'he rellegit i m'ha seguit agradant com el primer dia. O més.Té una màgia que et transporta, una màgia especial que et convida a trepitjar aquest indret boscatà mallorquí, per deixar-te anar, deixar-te portar i endinsar-te en el món dels somnis.

Estic molt contenta d'haver compartit amb tu el llibre de "Garbuix" i de xerrar amb tu el dia de la presentació.

I, ara mateix, em ve molt de gust desitjar-te un BON NADAL i un ANY NOU immillorable.

Molts petons, Montse.

Mercè

http://associaciorelataires.com/

Evidentment ja sóc una mica grandet per “creure’m” els contes, però he de reconèixer que quan l’he rellegit —cosa que acostumo a fer gairebé sempre, abans de fer un comentari—, no recordava gens ni mica que la parella protagonista havien anat a caçar bolets... Alguna cosa hi tindrà a veure la teva narrativa onírica que m’ha “desorientat”

—Joan—

perdona el retard en contestar però he estat uns dies en altres cabòries, espero tornar a agafar el ritme a RC aviat
abraçada mataronina
joande

I molt ben narrat.
Si puguessim saber la quantitat d'ales de nimfes que ens envolten...! Quantes vegades hem tingut la sensació de que un àngel (esperit també alat) ens ha protegit en alguna circumstància!
Sí, ja sé que hi ha qui no creu més que en el que veu, però no és agradable pensar en un món ple d'éssers meravellosos i benefactors?

Gràcies pel teu relat.

Un relat que he sabut situar-lo sense mirar el mapa (no sé on és el Gorg Negre, però sí que reconec els tombants,) m'encanta aquell sector de les faldes del Montseny, on hi he passat força bons moments i on els boscos fan molt de joc a les històries fantàstiques. Veig una molt bona ambientació i un desenvolupament del relat de fàcil lectura. Una crònica boletaire amb el toc fantàstic de la nàiade, comuna a moltes parelles d'aquests "caçadors" i, en aquest cas, de la que se'n surten amb força fortuna, diríem que en ser de poble, tenen més recursos que no pas els urbanites. Jo potser veig que en despertar-se caldria fer pensar que ell ho recorda com un somni, cosa que no veig gaire clar en el relat, si ho recordés com un fet real, potser l'Eloi no estaria desconcertat en la darrera frase, quan troba el tul. Un final obert que dóna opcions a noves històries al voltant d'aquests boscos tan frescos.
He vist dues paraules que potser no són correctes. "Turmenta", diria que vols dir "tempesta", un error força comú quan escrius a raig... cal revisar! I l'altra potser és de tecleig, però per si creus bo mirar-la "games" última línia del quart paràgraf, seria "gammes" (entre nosaltres, jo crec que s'escau millor la paraula "tonalitats", en aquesta frase.) Hi ha altres petits detalls, que ara no venen al cas, i que en una revisió, tu mateixa ja observaràs.
Un relat a revisar, molt imaginatiu i fantàstic que compleix amb les expectatives del repte.


Una abraçada!

Ferran

Un relat engrescador pintat amb la màgia de les llegendes que és recreen en boscos i muntanyes per a delit de xic i grans.
El protagonista viu, en mig d'una escena, l'embolcall i el misteri de la boira, com en una al·lucinació i recrea el moment en un desenllaç màgic.
Un relat que ens endinsa en un mon que ens fa renéixer l'Infant que tots som encara.

Sempre m'han agradat les llegendes i sobre tot explicar-les als nens, tota sola m'engresco i com ara , llegint el teu relat, gaudeixo intensament imaginant les escenes que ens descrius amb detall i naturalitat.
Gràcies per tot, Nàiade espero que ens regalis més "Nàiades" per poder passar una bona i agradable estona.
Una càlida abraçada
Núria

És aquest un conte fantàstic, màgic, oníric... molt apropiat per a ser escrit per una Naiade, evidentment!

El relat, que comença amb una prosa narrativa força objectiva, deriva aviat cap al món de les llegendes i els éssers fabulosos.
Més tard, un d'ells entrarà en escena i agafarà protagonisme... encara que, realment, deixes a las lectora amb el dubte sobre si la seva aparició ha estat real o fruit d'un somni humà... sempre passa això amb els elements de la il·lusió, oi?

Una història molt grata de llegir!

T'envio una abraçada de diumenge,
Unaquimera

encisadora, et felicito i et dono les gràcies pels teus comentaris als meus poemes
abraçades des de mataró
joan