Nafrat de runa!

Els capitells dòrics es lamenten profundament
de semblant infortuni, quan divago per la sala
de les antigues escomeses d’aquells brètols.
El meu temor al neoclassicisme punyent
és motiu de quefers, ara massivament alterats.

Es trenca a bocins la columna jònica
dins les entranyes del camaleó sense rostre.
El dolor és la perversió vestida de gala
entre els esglaons esglaiats de tant dubte,
a recer d’aquesta paret blanca com marbre.

Després vingueren les filigranes corínties,
que arrissaren més el ris Davídic,
en pro d’una Vanguardia més Dadaista,
que no pas surrealisme Dalinià.
I se’m queda el cos... Nafrat de runa!

_____________________________________________

RPV Nº188: L'arqueòleg (de Chirico):