NADAL, IMMERSOS EN LES BOIRES

Un relat de: Sebastià Climent

A casa dels pares mai no celebràvem el Nadal. Ni missa del gall, ni cagar el tió, ni regals, ni dinar tradicional, ni trobada familiar, ni res de res del que la gent acostuma a fer en aquestes festes. El nostre Nadal es limitava al pessebre que construïa el meu pare. No era un pessebre senzill fet a corre cuita i de qualsevol manera, sinó que era una creació artística curosament dissenyada i elaborada. Quan em deia que l’anava a començar a mi se’m despertava una gran il•lusió. Llavors m’explicava el projecte previst i iniciàvem els preparatius: la taula de suport, el guix i les eines per treballar-lo, la molsa, els llums, les pintures, les figuretes de fang cuit, etc. Estàvem d’acord en tot llevat d’una cosa que era objecte de forta discrepància: el caganer. Jo el volia posar i el meu pare no. I ell, és clar, decidia. Potser pensava que no s’hi esqueia. Però el cas era que en el nostre pessebre hi havia de tot menys el caganer.

He acabat de donar els darrers tocs al pessebre. M’ha costat molt més del que havia previst, però al final me n’he sortit i, com cada any, ha quedat perfecte. El que passa és que enguany m’he endarrerit massa i si em descuido se’m passa el dia de Nadal, que és demà. He heretat del meu pare la tradició de fer el pessebre, però no he heretat ni el seu sentit previsor ni la seva dèria de no incloure el caganer. Al meu pessebre hi ha el caganer.

M’assec a la butaca per descansar una estona. Faig una ullada al pessebre il•luminat i m’agrada. N’estic cofoi. Per la finestra observo la gent que volta pel carrer absolutament emboirat, molt atrafegada anant d’una botiga a una altra fent les darreres compres i enllestint els preparatius per passar aquestes festes nadalenques entre àpats, regals i trobades familiars.

Fa dies que la ciutat està immersa en una densa i humida boira, d’aquestes que, tot i que vagis ben abrigat, se’t fica al moll de l’os. La boira, que ara s’ha espessit més i ha esdevingut pixanera, només et deixa veure el que tens a la vora i engoleix tot el que està més enllà, desapareixent de la vista. La boira ja ho te això, va ocultant-te la realitat a mesura que vas apartant-te d’aquesta realitat.

Per Nadal estem immersos en una altra boira. Una boira subtil, materialista i inhibidora. No és una boira meteorològica com la que embolcalla els carrers, és de consciència social, però els seus efectes són els mateixos. Va ocultant-nos el significat real del Nadal a mesura que ens en distanciem, fins que l’hem substituït per unes festes banals i buides de l’esperit original.

A casa no celebràvem el Nadal. Només fèiem el pessebre per recordar que és allà on va començar tot el que donava sentit a la nostra vida. Cada dia de l’any vivíem d’acord amb l’esperit del Nadal. Tot el demés ens era sobrer.

Comentaris

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-12-2018 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=2134

    Gràcies

    Estarem oberts fins passats Reis, si el dia 21.12 no s'acaba el món

    tribuna@guimera.info

  • Codificacions, programacions[Ofensiu]
    Mena Guiga | 13-12-2018

    És aixó. És un normalitzar, en aquest cas, un consumisme extrem fill genuí del mercantilisme o capitalisme. Si no compres regals, a més, aquest patró gravat, et fa com sentir malament, com si no estiméssis si no en fas. I s'ha extès (alhora que els problemes de sostenibilitat del planeta) i no és el tió, el dels regals, hi ha qui fa igualment l'intrús Santa aquell, després els Reis. I passa pels àpats, que en són uns quants i han de ser de 'gastar', de taula plena, d'agafar quilos i no trobar-te bé i després paga dieta. Un desastre cada cop més gran. Jo tinc tres fills i els Reis em costava fer-los agafar il·lusió, perquè era mirar uns catàlegs de productes 'de ramat' i tria. I que hi haguessin molts regals al plat i tota la pesca. A mi no m'agrada, això. Segurament el goig de fer el pessebre genuïament és l'esperit creatiu del Nadal, aquella obra que mirada al costat del foc dóna caliu, no pas tot aquest muntatge i fal·làcies que cada cop són més exagerades, en nom del déu diners.

    Bon esperit de les ganes de crear cada dia, lluny del que imposin o diguin que s'ha de fer!

  • Nadal.[Ofensiu]
    Frederic | 13-12-2018

    Excel·lent reflexió de les festes nadalenques.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-12-2018 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

152 Relats

277 Comentaris

103591 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com