Nadal gris i blanc

I el meu reconeixement i afecte!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

que hem de valorar i devegades se'ns en envà.perdona.Anton.

Com aquell que no diu res, i aneu entran a casa nostra i fent-nos vostres.Anton

es torni groc de sol refulgent, blau d'atzur, vermell de passió i verd d'esperança.

Bon relat, trist...
Bon nadal.

i tendra nadala.
Felicitats.

Un Nadal sota el cel emplomat té un to difícil de definir però trist, definitivament trist...
Aquella tonalitat indica que quelcom ens plana a sobre com una amenaça o una promesa: pot ser la d'una turmenta... o la d'una nevada... la d'una pluja... o... però sigui el que sigui allò que aguarda, en suspensió, a l'ambient, permet de moment que des de la nostra posició, des del racó que ocupem a recer, observem llums i foscors, textures i colors, moviments i quietuds, absències i presències, novetats i continuïtats, ... i des del cau dels nostres records i la nostra realitat, contrastem somnis i opcions, destriem eleccions i imposicions, i d'aquesta manera ens sabem.
Aquest Nadal, potser més que mai serem Nàufrags en mig d'un mar conegut d'onades que ens colpegen, conscients, però, que allà endavant és el port i l'amarratge.

T'envio des del meu racó gebrat una abraçada esperançada,
Unaquimera

...bonic, emotiu, ben trobat.
Tota la benhaurança del moment, condensada en pocs versos.
Salut i rebolica!

Potser sí, que la màgia
és en el buit. El buit és allò que és ple de tot el que desconeixem. El buit és l'esperança i endinsar-t'hi encara que sigui a cops de imaginació, crec que és molt bo. Nosaltres mentre som en aquest món contradictori, som ignorants de les potencialitats que ens envolten.

M'ha agradat el poema, no és trist, és ple d'enyor
Joanalvol

Poden ser uns dies plens de màgia i alegria, però sens dubte, també són una finestra a allò que podia haver estat i no, a allò que teníem i ja no. Però com sempre, m'estimo més quedar-me amb "lo bo i millor", i somriure encara que sigui ensimismada, recordant aquells nadals passats, en que tot era blanc, pur, i màgic.

Una forta abraçada ninona, ja saps que et vaig llegint.

és molt maco i és temps per passar amb la família i estar junts, però també pot onvertir-se en una estació molt crua si et falten familiars. Així que, espero que tothom el disfruti. Gràcies.

Salut i records i... BON NADAL!

ullsblaus1

m'he sentit a prop teu mentre llegia els versos. Són sentiments crec que força comuns quan arriben aquests dies en que la nostàlgia provoca alguna que altra fiblada, com si triessin aquests dies especialment per dur-nos a la ment moments viscuts del passat. Tot i així i, sense renunciar-hi, crec que hem de viure el present i fer-ho amb la millor alegria que poguem.
Un poema molt bell, brins. Felicitats.
Una abraçada

Sembla ser que per Nadal hem d'estar més contents que mai i deixar la felicitat que ens envolti, però, sense acabar d'etendre per què, sovint ens passem aquests dies recordant les persones que ja no hi són i tot el que podria ser i no ha estat.
Espero rellegir-te aviat i gaudir, tant o més, del que he gaudit amb aquest text.
Moltes felicitats!
Una abraçada,

Laia

De ben segur que el sentiment que es reflexa en el teu poema és comú a moltes persones, sobretot quan arriba Nadal. Els nostres pensaments, amb més intensitat encara, estan lluny d'aquest ambient festívol.

Una forta abraçada,

Xantalam

amargs i al hora dolços records
avivats ara per les teves lletres

m'havia deixat la valoració.

he fet una mica meu el teu poema , jo també sento molta enyorança d'un ésser molt estimat i m'ha donat serenor llegir-lo, perquè passa de l'enyor a l'esperança . M'agrada molt.
Gràcies pel teu comentari , és molt emotiu, és bonic poder compartir els sentiments.
Veig que fa poc que publiques, no t'havia llegit mai, el treball i la família em deixen poc temps , però aniré llegint-te m'agrada com escrius.
Que l'alegria dels teus nets eixugui les teves llàgrimes i visquis un Nadal ple d'amor.
una abraçada,
Núria

No és fàcil escriure sobre el Nadal sense caure en el tòpic fàcil. Has creat un poema que regalima sensibilitat i que, a més, és ben original en les imatges. Ser lluny i a prop dels qui ens han deixat o fins i tot dels qui comparteixen el nostre present. Aquestes festes remouen sovint les emocions, i tu ho has expressat bellament.

i ben trobades. M'ha agradat molt la primera estrofa, per més que sigui la més trista.

Encantat de llegir-te.

Júbal

Amb respecte t'invito a cercar un racó de sol pel teu...sí, teu NADAL. Relat molt suggerent.

Llegint aquest poema m'he sentit molt a prop dels teus sentiments, i fent una mirada a la teva biografia, he pensat que potser tenim moltes coses en comú (fins i tot , el fet de viure al Vallès!). Et deixo el meu email adreça per si vols dir-me alguna cosa.

Yvonne (la_billie@hotmail.com)

pel foc dels records, però mira les flames de l'ara i aquí. Escolta el vent, ell durà l'eco sense veu, però tam´be la carícia que hi ha en tu, l'abraçada de la nostàlgia...
Rega els bons records. Pensa que la teva rosa és bonica, però també té espines... Però cada pètal vesteix la nuesa i la tristesa.

Salutacions.
onatge