Nadal en blanc i negre

Un relat de: Olga Cervantes

Aquell Nadal tot el país havia quedat congelat. Els caramells ploraven per les teulades, rius i muntanyes. Els cims nevats auguraven bonança, és l’hivern perfecte per a la gent de muntanya. En canvi, a Barcelona les inclemències del gel l’havien paralitzat i de Collserola estant, semblava una maqueta de sal. No hi havia moviment, era com si no existís ni el temps, només al mar les ones tentinejaven, com una crida desesperada.
La Fortina va tancar la finestra aterrida. Posà al foc un calder amb gel i l’aigua quedà tèbia. Es rentà la cara, per veure si desapareixia el miratge, es va pentinar fent-se una trena. Ara si, l’esguard del mirall li digué que havia desaparegut la timidesa.
Com una ventafocs que s’allisa el davantal, es posà l’anorac i s’acomiadà dels ratolins i les fades. La carbassa que madurava tranquil•lament a l’erol, es convertí en uns esquís de la seva talla i la baixada fins la platja, en una còmoda pista d’alta muntanya. Tot d’una, es va creuar amb una dona que duia un vestit blanc i moltes garlandes. Era la Llibertat, que li va fer l’ullet perquè en la seva estela portava la madrastra i dues o tres germanes. En un revolt de la pista topà amb la Felicitat, que amb l’abric blau fosc que portava,semblava una nit d’hivern estrellada. Li va estendre la mà per ajudar-la a aixecar-se, dient-li que el príncep l’esperava vestit de gala.
En una erola va sentir un cloc-cloc sota el gel que la va fer parar de sobte, fent una giragonsa espectacular de final de baixada. Era la Independència que feia una crida a la Fortalesa. Portava una nena agafada de la maneta i una aurèola les impregnava de primavera. La nena anava cantant, “cargol treu banya vull sortir d’Espanya”. La Independència li deia, -Ara que ha arribat la Fortina esperarem el desglaç amb paciència i bona companyia.

Comentaris

  • Una ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-01-2018 | Valoració: 10

    ... aventura que m'ha agradat molt com l'has anat pentinant. T'haig de dir, sincerament, que discrepo d'algunes coses de la política independentista. Però sempre endavant!


    Sergi : )

  • T'agraeixo ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-01-2018

    ... moltíssim el comentari que em vas fer.


    Sergi : )

  • Crònica[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-01-2018 | Valoració: 10

    Molt ben trobat, aquesta mena de conte de Nadal tan especial. Des del gènere fantàstic, el text pot funcionar com una crònica de l'actualitat. Tot llisca bé, hi ha fluidesa. Un bonic cant a l'esperança (de la mà de la fortalesa).

  • Bonic[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 21-01-2018

    sembla un relat sortit d'una llegenda, d'un moment que mai no ha existit, com no sia dins del cor. M'ha semblat llegir-lo en un altre moment, com si la narració m'arribes d'un futur passat. Una al·legoria de joia, que m'ha transportat a un moment ideal.
    Potser no es bo llegir de nit. Potser tot comença amb aquell Nadal, i amb aquella màgia que si li pressuposa.

    Bonic relat, si.

    Ferran

  • Per fi![Ofensiu]
    Materile | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Per fi arriba la llibertat acompanyada d'uns quants personatges necessaris per obtenir la Independència.
    Un relat original que vull desitjos per dins. Felicitats, Olga. A veure si amb fred o sense arriba aque4sta llibertat.
    Una abraçada,
    Materile

  • Rima amb banya[Ofensiu]
    kefas | 20-01-2018

    Ja ho veus tu mateixa ho has dit. Rima amb banya. I quan la fiquen en un lloc, no hi ha manera de que la treguin. I més quan hi ha garrofes per entre mig.

    Compte, que si els dius on para la llibertat no descansaran fins a tenir-la dins de la fortalesa. Això si, amb independència. De qualsevol criteri raonable

  • Congelats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Mira, una Barcelona congelada, convertida en una pista d'esquí? I per què no? Si la independència semblava impossible i cada cop se'n parla més, malgrat les patacades, perquè no podem parlar d'una Barcelona nevada, amb alguna que altra patacada esquiant? Imaginació al poder! Una abraçada i petonets!

    Aleix

  • Aquest cargol...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Aquest cargol la sap llarga… però més val que canti en veu baixa. No sigui que abans de fer-lo a la llauna o l’apallissin o el fiquin a la garjola.
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

25 Relats

171 Comentaris

13296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.