Nadal 2006

Un relat de: teresa serramià i samsó

Entre la palla, d'un a un,
s'escolen besos que fulguren; sura en l'aire
la suavíssima fragància d'una carícia.
Als ulls humits del Nin s'adorm
el clam del món; i entre les mans closes s'encalma
la set de l'univers. Un àngel vetlla cova i solitud.
Dins de la nit en peu de guerra,
rebel, l'estel flameja
esplendorosa
Pau.


Comentaris

  • Teresa...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 29-05-2007

    he vist avui el teu missatge al fòrum i, malgrat que no ens coneixem, m'ha fet mal. NO ets cap perdedora, i no ho pensis mai.

    Tens dolçor a la punta dels dits, i fas meravelles amb les paraules. Rellegeix de tant en tant els teus mots, suaument, i veuràs com val la pena seguir lluitant.

    Mira quin Nadal has escrit: "...esplendorosa pau.", sensacional poema. Tots els teus mots són especials, i no ho serien si no fos especial la persona que els escriu.

    Anima't, Teresa, i endavant.


    Abraçadotes.


    Salz.

  • Un poema de Nadal...[Ofensiu]
    kukisu | 05-01-2007

    profund i real alhora. Cada Nadal és una oportunitat per a la reflexió, per contemplar i contemplar-nos en aquest món que ens toca de viure, tan contradictori...

  • Arbequina | 03-01-2007 | Valoració: 10

    En quatre linies, amb cinc versos, amb molt pocs mots has aconseguit fer un poema meravellós. La veritat és que és una mica de tot: una carícia, una denúncia, un desig, una descripció...
    Aquest poema m'ha encantat!
    A més, té una cadència molt aractiva.

    Una abraçada i feliç 2007!

    Arbequina.