"NA FENT"

Un relat de: Israel Satienz
Faig poemes des de l’ombra
allargada d’un intel•lecte nimi,
clarament insuficient per ser
més sublim, enfront alçaries
prodigioses d’artistes brillants.

Faig poemes des de la veu
salpicada que m’habita el jo,
estrident i grotesca, d’un boig
atrapat al tancat del seu feu,
i perdut de la mà del déu
de tots els altres.

Faig poemes... i me’ls deixo fer;
doncs, si a través d’ells, m’estimen
molt més del que em voldrien a seques...
ja em va bé que em mullin el silenci
de les meves orelles enroscades,
llegint-me’ls a cau dels llavis.

Faig poemes... i menjo pomes...
sobretot de les "Eves" que empaito,
esgarrant mitges de pell sedosa
i prement mugrons com clàxons
en mamelles il•luminades d’ànsia,
que se’m fiquen a la boca soles,
imprudents i dansaires.

Faig poemes sobrevivint d’oferta,
portant l’ànim de viure dins del carro
que arrossego amb el meu despistat
desànim de cada dia. Mentre rumio,
mirant com de mica en mica,
va omplint-se la pica de la rutina
dels homes i les dones quotidians
com tu i com jo, i com la resta
de l’espècie humana tragicòmica.

Però a la vida mai se sap,
potser demà m’aixeco mort
del meu home corrent; sí,
el que no te pinta d’aspirar
a la glòria de les paraules,
ni a res més que a ser fidel
al destí mediocre de si mateix;
el que tartamudeja entre les dents
la inspiració triturada que li manca,
com si sempre dugués a la punta
de la llengua aquells grans versos,
que mai li venen a la memòria.

El repte és no defallir, anar a dormir
cada nit, amb el pijama de poeta,
per si de cas, després del tram dels somnis,
em trobés un dia un despertar prolífic,
a peu d’orella, a boca descoberta,
d’intuïcions genials, de forces ocultes
sorgides d’una metamorfosi nocturna;
com un virus difós a dins del pensament
que pacient, incubant-se, esperés l’hora,
per envair la resta de mandroses neurones,
les quals, fa temps que necessitaven rebre,
l’himne contagiós d’una onada alliberada,
capaç de transmetre’s entre els bons humans,
tal com un instint primari d’infinites petjades,
d’un monstre d’amor indestructible.

Faig poemes i els desfaig,
i tornem a començar.

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-01-2017 | Valoració: 10

    M' agrada el teu estil i el que opines de tu mateix. Et llegire

  • Fas poemes i els desfàs...[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-01-2017 | Valoració: 10

    ...sí, en dono fe. Avui mateix a l'hora de dinar hi havia un menú que m'ha semblat força indi-gest i que quan me l'he anat a cruspir ja s'havia desfet...

  • Pijama[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 11-01-2017 | Valoració: 10


    Aquest teu poema en el qual entreveig la teva raó de viure per i per a la poesia de manera clara i inequívoca. Gravo en lletres d'or dins el meu imaginari poètic: "El repte és no defallir, anar a dormir cada nit, amb el pijama de poeta" Mercès!

  • Fas POEMES[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-01-2017 | Valoració: 10

    És la inspiració aquesta que cerques i que esperes que et vingui en somnis o que quan et llevis et caigui al damunt com un raig diví? Perquè el demés ho tens tot, la intel•ligència, la sensibilitat, el seny (argggg) i la rauxa. Però sembla que no en tens prou. Potser una mica de bogeria seria necessària, com sembla que tenien la majoria dels grans artistes... Però la majoria van patir per això, a la vegada que les seves obres eren cada vegada més reconegudes. Quin és el preu d’una obra mestra? Patir?
    Sí, som éssers humans grisos dins vides grises i un cop t’has adonat d’això és com si quedessis enganxat en una mel amargant que mai més et deixa anar.
    I com ho saps que el que escrius no és prou bo? Per què no sents la satisfacció a dins? I el que escriu “bròquil” i està content? Jo crec que tens l’art i tens les eines, però ets massa conscient de tot el que fas i t’envolta, massa intel•ligent el teu cervell diesel, massa calculador, planificador... És ell mateix el que no deixa que acabis d’esclatar en el que vols. Pots? Sí. Però deixa d’analitzar i d’observar, només sent i pareix, amb dolor.
    I sí, a mi, l’artista que ets, el que portes a dins, sí que em penetra i em fa seva mentre els meus ulls s’enreden en les teves lletres; fins i tot després, quan acabo i encara tinc a la llengua el gust imprecís d’una llaminadura.

    Em sembla que m'he passat de dramatisme jajaja.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Israel Satienz

Israel Satienz

42 Relats

158 Comentaris

9856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
f. Història de la vida d’algú.

----------------------------------------------

De vegades experimento amb altres tipus de plaers:

http://lavozalreves.blogspot.com.es/