n

Un relat de: Bonhomia

Tu,
estimada meva,
que amb dol em vares deixar...
de quina font beuré?!
vull morir
per veure't
encara que no et pugui tocar
veure't i contemplar-te
com un ocell màgic
que un dia va decidir arrencar el vol
cap a terres desconegudes
oh, amor,
on ets?
el cos se'm debilita
només tindria força
per acariciar-te els pits
i nadar, nadar, nadar...

oh,amor
gran bellesa
on t'ocultes?
t'ha raptat la mort,
però jo encara et somnio
mig cor meu
et sent
no gaire lluny d'aquí
i sé,
que no et puc deixar perdre

ara,
tant sols vull ser un riu
que vagi a la mar de la mort
per a retrobar-te

és que potser ha importat mai
quelcom que no fóssim tu i jo desfets?
ara desnodrits
ens nodrirem l'un de l'altre




sergi.

Comentaris

  • Unaquimera | 07-04-2007 | Valoració: 10

    Contemplar: nodrir-nos de bellesa!
    Acaronar: invertir les nostres forces en tactes i contactes!
    Somiar: sentir proper allò que és lluny!
    Un poema ple de verbs contundents: Desitjar ser, voler arribar, desfer-se en, retrobar-se amb...
    Enhorabona, Sergi, per saber fer-los servir per a construir versos!

    Una abraçada de les que permet arrencar el vol,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.