Cercador
N. Pons
Un relat de: xavixavi- Compartir:
Se'm fa feixuc posar fi a tot això,
però és l'única forma per treure'm del pit,
aquesta pena amarga, aquest dolor sord,
que no deixa de rosegar-me per dins.
Sempre m'havia dit que mai més, que no!
I aquí em veig, fent la mateixa cançó;
escrita en l'arena freda dels oblits;
esperant que el mar se l'endugui de cop.
En pocs dies hauran passat les estacions:
Una primavera sempre anhelada,
un estiu massa curt, mort de tardor
i d'un hivern que avui hi és encara.
Lluny em queda ara el castell de focs,
la festa interior de música i colors
que em vas despertar amb la mirada;
i un somriure, sense cap intenció.
Després d'aquell matí de sensacions,
un bar seria la segona vegada...
Poc t'escoltaria i no era el soroll,
només somiava la teva besada;
només volia menjar-te a petons.
-Atura't xaval! Em deia. Que estàs boig?!...
Quan tornava a casa, els ocells del cor
s'havien escapat tots de la gàbia;
i volaven, amunt i avall, sense control.
Ànsia per veure't i de sobte, la por.
Amb un pensament m'enlairava,
i amb un altre quasi tocava fons.
Traït sempre per la raó esperava,
equivocar-me algun dia al meu favor.
I va arribar el moment de l' "approach".
Al crit d' amor o res!, la meva sort
era una ruleta russa amb sis bales,
que apuntava directe al meu cor...
- Foc!!
Comentaris
-
Amor i desamor[Ofensiu]iong txon | 24-01-2017
…seran sempre els temes estrella de la poesia, amb mil variacions. T'has estrenat en aquesta plana amb un poema que té ritme i rima, i que transmet sentiment. Segur que la destinatària se sentiria molt afalagada.
Moltes felicitats i benvingut al lloc!
T'esperem també al Fòrum RC -
n. pons[Ofensiu]xavixavi | 23-01-2017
Gràcies a tots els que heu llegit el poema i els vostres comentaris. Són molt bonics i diuent molt de vosaltres també.
XX -
Magnífica...[Ofensiu]Montseblanc | 23-01-2017
...descripció d'un enamorament. Es pot sentir tota la bogeria i tot l'amor que es desfermen en el protagonista.
-
Maldecor[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 23-01-2017 | Valoració: 10
Et dic que per ésser novell en aquest espai de poesia, sens dubte, al meu entendre, entres per la porta grossa tot d'una! És una poesia que a banda del missatge que transmet. Missatge relacionat amb un afer del cor, que és de summa delicadesa... L'estil que empres m'ha seduït des de el moment que li he començat a llegir. Tot ell llisca com la seda ,en cap moment m'he sentit entrebancat per un mot o una expressió que no encaixes de forma adecuada. És com si tot ell estigués esculpit d'una sola pedra. Genial! on fa: "Quan tornava a casa, els ocells del cor s'havien escapat tots de la gàbia;i volaven, amunt i avall, sense control." Ja m'agradaria haver-lo escrit jo aquest poema, ara bé no voldria pas ésser-ne el damnificat. Ja que diuen que els mals del cor són els més mal de guarir.