Mutilació de l'ànima

Un relat de: Dona d'aigua
Estic trencada.
Com una joguina en mans capricioses.
Trencada per dintre.
M'he fet a mi mateixa a base de trossets.

Però les ferides supuren com si m'hagues cosit la pell.
Però no es veu.

Ningú s'espanta.
Ningú em mira malament.
Ningú.

Només rebo somriures.
Però el meu interior ho percep tot fals.
I no confia.

Ja no sóc la que era.
Però la nena dintre meu segueix plorant d'amagat i en silenci.

He resolt gran part del trencaclosques de la meva vida.
Però ara estic més vulnerable que mai.

Estic obrint les ferides, una a una, descosint amb paciència el meu interior.

Només espero que ningú intenti posar-hi el dit.
Però si ho intenta ara estic conscient i alerta.

No puc deixar que em facin mal mai més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: