Cercador
Mutable
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La persona no podia amb la seva ànima, que no ho sembla, però pesa, de tant d'acumular tant que no pesa que és el que té més pes.
La persona anava vestida de color fusta de melis i algú curt de vista podria pensar que era una biga fora de sostre o la barana d'una escala fugida de fer de passamans en una casa d'indianos en què l'ostentosa i típica palmera que n'era símbol indentificatori havia estat vençuda per l'implacable morrut, l'escarabató que cria i cria a les entranyes i que mata i no tenint-ne prou deixa larves en un voler expandir-se i ser sense pensar, que per això no té cervell.
La visió d'un rierol somrient i cantaire semblava un somni. Però s'hi va llençar de dret i corrent de tort, i no degut únicament a la inclinació del terreny.
L'aigua arribava just als genolls i era tan transparent que es podien llegir les cavil·lacions d'estranys peixos que cada vegada n'hi havia més. N'hi havia més. N'hi havia més.
Quan Nsolhhyy fou a casa, es tirà un rot. Havia paït bé. Alguns peixets van caure del cos de l'ésser que podia transformar-se en el que desitgés per tal de nodrir-se. I havia pres la forma d'un rierol, s'havia estirat, havia sentit com es podia ser element líquid sobre l'element terra. Però això tant li era, buit d'emocions. El bàsic en l'univers que coneixia i rondava feia qui-sap-lo era la supervivència.
La persona anava vestida de color fusta de melis i algú curt de vista podria pensar que era una biga fora de sostre o la barana d'una escala fugida de fer de passamans en una casa d'indianos en què l'ostentosa i típica palmera que n'era símbol indentificatori havia estat vençuda per l'implacable morrut, l'escarabató que cria i cria a les entranyes i que mata i no tenint-ne prou deixa larves en un voler expandir-se i ser sense pensar, que per això no té cervell.
La visió d'un rierol somrient i cantaire semblava un somni. Però s'hi va llençar de dret i corrent de tort, i no degut únicament a la inclinació del terreny.
L'aigua arribava just als genolls i era tan transparent que es podien llegir les cavil·lacions d'estranys peixos que cada vegada n'hi havia més. N'hi havia més. N'hi havia més.
Quan Nsolhhyy fou a casa, es tirà un rot. Havia paït bé. Alguns peixets van caure del cos de l'ésser que podia transformar-se en el que desitgés per tal de nodrir-se. I havia pres la forma d'un rierol, s'havia estirat, havia sentit com es podia ser element líquid sobre l'element terra. Però això tant li era, buit d'emocions. El bàsic en l'univers que coneixia i rondava feia qui-sap-lo era la supervivència.
Comentaris
-
Aquesta sola es mereix un 10[Ofensiu]Annalls | 30-11-2013 | Valoració: 10
La persona no podia amb la seva ànima, que no ho sembla, però pesa, de tant d'acumular tant que no pesa que és el que té més pes.
I -
Em quedo amb la primera frase .[Ofensiu]Annalls | 30-11-2013
ES GENIAL.
Més endavant m'he perdut... la persona vestida de melix i que li pesava l'anima... es llença de caps al rierol, que en realitat era un ser que s'hi havia transformat per poder menjar peixos???
Ai explIcam-ho si.us-plau!
Anna
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436233 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com