Música de fons per crear obres d'art

Mai no destorba el so de la música. Fins i tot, facilita la creació (ja siguin arts plàstiques com literatura).

Personalment, jo ho faig i de vegades algunes peces són font d'inspiració.

Relat fresc, sincer, una perla. Gràcies, d.

PS: d'acord amb els tons dels escollits

Un relat breu però molt expressiu, amb encerts com aquesta descripció de la inspiració creativa: "Un batibull de colors, emocions, estats d'ànim, plenitud i benestar, connectava el meu esperit amb els sons ... marcant el ritme de les pinzellades."

Efectivament, una cançó o una veu poden tenir el seu color, de la mateixa manera que un determinat color ens ocasiona un estat d'ànim especial o l'associem amb un records especials, o una imatge ens produeix una emoció determinada.

T'envio una abraçada plena d'acords i de notes del color que més t'agradi rebre avui,
Unaquimera

Em sembla un tema apassionant el de la música lligada a les emocions. Ho comparteixo. Més encara sabent que la música ens obre la creativitat, almenys a mi.
El relat té una bastida bona, la idea que vols transmetre, el joc dels colors amb les notes i les peces musicals, però em queda desestructurat en quant a exposició. Crec que pots narrar amb facilitat el pas del pinzell per damunt la tela, mentre escoltes la peça adequada, i descriure les emocions impregnades per cada grumoll, per l'olor del barnís, pel tacte de la fusta de la paleta. Igualment, el ball de les ninetes fora de les òrbites, anant a parar a les puntes dels dits...
Perdona l'atreviment però és que no entenc la vida sense música ni sense emocions i crec que com tens el do de saber pintar (jo en sóc negada i m'encantaria), i també saps escriure, doncs, que haguessis pogut xuclar-nos directament la sang als devots del tema com jo.

Petons, guapa i felicitats pels 201 comentaris, jeje

angie

He llegit aquest relat força atret pel títol. El cas és que la meva creativitat tira sobretot cap a la composició, així que puc servir-me de tot menys de la música, per la inspiració, doncs sinó plagiaria. Ara bé, és cert que solc posar-me música clàssica quan escric.
Sobre aquest reat teu, amb el que m'he sentit, doncs, identificat, trobo que no passa de projecte, d'esquelet. Jo l'inseriria en un relat més ampli i ambiciós. Això sí, els passatges estan bé.

Una abraçada.

Arbequina.

Em fa il·lusió que algú em comenti un poema que ja fa mesos que vaig penjar. Moltes gràcies, de debò. Això, d'altra banda, m'ha servit per a llegir-te per primera vegada, i m'he trobat amb aquesta font d'inspiració que és la música per a la teva pintura... i per als teus relats. La gent a qui et refereixes, com a font d'inspiració, està molt bé. Has provat amb Bach, Ravel, Gershwin, Ellington...?
Una abraçada.

ple de creativitat a vessar. Me n'alegro que, a part de saber dibuixar i pintar, sàpigues plasmar les notes de la música a través dels colors, i que a més, gaudeixis de la vista de la natura a les golfes de casa el teu avi. De ben segur que t'hi deus trobar de meravella perquè deu estar impregnat de molt bones sensacions i records, que sempre ens ajuden a crear i a inspirar-nos.
d'altra banda, dir-te que m'ha fet molta il·lusió que entressis a la nostra web- Per cert, la que surt a la galeria (Museu de la Pell de Vic) sóc jo...jejeje!
M'agradaria veure algunes pintures teves...les tens penjades en algun lloc a internet?
Jo també crec que tenim moltes coses en comú!

Cuida't molt i rep una sincera abraçada!!!
Fins aviat!!!!
Montse

És simpàtic el relat, li trobaria a faltar una mica d'emoció, però m'agrada.

Més que amb colors en sí, jo comparo la música amb el fet mateix de pintar un quadre, les pinzellades en moviment, l'obra d'art fent-se minut a minut...

Segueix així, et llegiré més. Salut!