Murakami vs Kafka

- Una habitació buida.
- Una taula amb dues cadires.
- Tot de color gris.
- Entra un senyor vestit de blanc, d'un blanc impecable.
- S'asseu a una cadira, amb un cafè a les mans.
- Mirada perduda i fum que surt del café.
- El temps passa, i el senyor de blanc ni s'immuta.
- Està tranquil.
- No. Més ben dit, es mostra indiferent, inexpressiu. Neutre. Asèptic. Estèril.

- Apareix un segon senyor, aquest tot vestit de negre.
- Camina nerviós, tot suat.
- Mirada desconfiada, com si busqués alguna cosa.
- "Què cony fotem aquí? Ho saps tu? Anava caminant pel carrer, buscant l'adreça d'aquell coi d'advocat, m'he perdut i no sé com collons he acabat aquí dins!".

- "És curiós, a mi m'ha passat el mateix. Però jo no tinc sentiments. Bé, sí que els tinc, però em costa identificar-los, i sobretot expressar-los. És el preu que he de pagar per haver sortit d'una novela d'en Murakami. Tu, pel grau de paranoidisme a la teva mirada, deus haver sortit d'una d'en Kafka".

- "No sé que t'empatolles! Jo tinc un judici etern amb la vida que no para de perseguir-me, i buscava a algú que em pogués ajudar d'una vegada! I he acabat aquí!!!

- "Jo també buscava algú que m'ajudés. L'advocat m'ha dit que vingués aquí, i que si t'ajudava a que entenguessis que qui et persegueix ets tu mateix, tu m'ajudaries a sentir alguna cosa. Encara que només sigui por".