Cercador
Muntanyes
Un relat de: magda- Compartir:
Encenc i apago
parts de la muntanya
que mai no havia vist abans.
O potser les trec
del no res
cada vegada que parpellejo .
O, ves a saber, potser només existeixen
dins dels meus ulls,
i per tant
no és el sol
sinó els éssers minúsculs
que habiten les meves pupil•les
els que
apaguen i encenen
les muntanyes.
O, millor dit,
parts de la muntanya
que mai no havia vist abans.
parts de la muntanya
que mai no havia vist abans.
O potser les trec
del no res
cada vegada que parpellejo .
O, ves a saber, potser només existeixen
dins dels meus ulls,
i per tant
no és el sol
sinó els éssers minúsculs
que habiten les meves pupil•les
els que
apaguen i encenen
les muntanyes.
O, millor dit,
parts de la muntanya
que mai no havia vist abans.
Comentaris
-
betixeli | 13-05-2014
o potser és la muntanya que decideix quines parts ocultes deixa veure de tant en tant :)
-
Hola [Ofensiu]Olga Cervantes | 12-05-2014 | Valoració: 10
Les muntanyes són com la imaginació, apareixen quan són necessàries.
Una abraçada
Pinya de rosa -
Cada dia una part[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-05-2014 | Valoració: 10
Tens tota la raó del món, Magda. La muntanya és la mateixa i no es mou, però nosaltres la podem veure partida, dividida en trocets diferents. Un dia ens fixem en aquesta part i demà en aquella altra. Cada vegada que camino per Collserola (pràcticament cada cap de setmana) descobreixo noves coses, noves visions, noves cares de la muntanya. Poema breui preciós, que parla dels sentits a la natura. què més es pot demanar? Una abraçada.
Aleix
l´Autor
45 Relats
108 Comentaris
33124 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.Kurt Vonnegut