Muntanyes de Santa Eugènia

Un relat de: nariananthi
Caminant pels carrers de Santa Eugènia de Ter pots imaginar que notes com et venen les fragàncies del bosc, l'ambient de les pinedes quan el matí es va llevant sembla estar entre l'olor de la ciutat. Perquè el Pla de Ter tot i estar situat en un terreny sense desnivells es deu als llocs més alts del gironès, ja que la gran majoria de topònims senyalats en les plaques estan dedicats sobretot a cims i serralades. Hi ha un carrer pel Montnegre, un carrer pel Puigmal, per les Agudes o el Montseny, igualment per les Guilleries, el que recorda el Turó de l'Home, les Gavarres o el Bassegoda, i el Montcalm, Finestrelles o Sant Sebastià. Abans principalment només hi havia l'itinerari provinent del centre direcció Osona creuant el Pont del Dimoni el qual ja variat el seu recorregut porta el nom de l'avui barri de Girona, més el petit que li és paral.lel dit carrer d'Abaix, els reconeguts amb la fàbrica Marfà i la zona de les hortes molt més gran, fins que primerament es va iniciar a urbanitzar la part que delimita amb el passeig d'Olot, després cap a l'època dels seixanta es va decidir des de l'ajuntament del poble la nomenclatura que tindrien totes aquestes noves vies. La primera de la llista en ser relacionada amb les muntanyes va ser la que porta la denominació del Montnegre, antigament se'l va reconèixer com a camí del cementiri, però al mil nou-cents cinquanta-vuit es va batejar amb el nom que porta actualment, potser a causa de la popularitat que té aquest contrafort entre Madremanya i Quart, objectiu de moltes excursions de la gent que viu al pla. A aquest el van seguir el del Montseny, una arteria important del barri, comença al carrer Turó i travessa tota una munió de cims, les Agudes, el Puigmal, Sant Sebastià o el Bassegoda. Aquest últim adés que el barri fos annexionat va ser batejat originalment en honor a l'escriptor Joaquim Ruyra, però com que a Girona ja existia un carrer amb la mateixa apel.lació, se'l va anomenar, seguint la manera del consistori anterior al mil nou-cents seixanta-tres, tal com s'ha anat fent; carrer Bassegoda. I d'entre els tossals com recollint la pluja hi ha el carrer de la Massana, amb gimnàs, botigues, forn, bars, que quan encara no s'hi havia construït hi baixava una riera amb el mateix nom, es veu que curiosament en fer l'autopista es va haver de desviar el curs d'aigua, més tard, al mil nou-cents setanta-cinc, es posà l'enllumenat i es va començar la pavimentació d'aquest carrer, igual que d'alguns dels altres esmentats anteriorment.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: