mullar-se

Barrejades amb les branques xopades dels arbres, imagenes del passat poblaven inevitablement els seus ulls nuvolosos.

a mi tampoc m'agraden els paraigues
m'agrada com descrius les sensacions.. jo tenc també uns escrits de dies de pluja

un plaer Abs

Júlia

A mi tampoc m'agraden els paraigües.
Enhorabona.

No havia llegit gaires relats teus i no crec haver-te comentat res. Peró com que he caigut en aquest tot aixecant el finestró la pluja d'aquesta tarda i el vent s'han barrejat amb les teves paraules i m'ha agradat molt.
M'he deixat remullar una mica dels reflexes curts i molt ben definits.
Endavant i segueix buscant.

una abraçada.

Una manera de reflectir la tristesa comparant-la amb el mal temps, amb la pluja, els ulls plorosos i nuvolats, la soletat dient que tothom roman a casa seva, mentre ell esta pel carrer. Una mullena interior i exterior. M'ha agradat força.

ara que toca sequera, refresca i et venen ganes de desar els paraigües i deixar-te remullar amb la poca aigua que ens cau.
Segur que vas viure un moment fantàstic, perquè sembla que has viscut tu mateixa aquesta sensació que descrius amb tanta emoció.
Per cert, correcció lingüistica: s'escriu "a poc a poc", no em dimanis el perquè, no ho sé, però s'escriu aixina, jo no sóc tècnic en gramàtica, però també m'hi esforço.
apa segueix descrivint-nos les teves sensacions.

una abraçada