Mugronets color cirera

Un relat de: Setí-blau

Mugronets



La meva estimada té els mugronets del color de les cireres, potser un punt més foscos. I les aurèoles, que són amples i suaus, d'un rosa esvaït que es torna roig encès amb l'excitació.

M'agraden els seus mugronets, m'agrada dedicar-los temps. Les tardes de dimarts i de dijous totes dues tenim festa de la feina i les aprofitem per, després de dinar, fer l'amor.

Quan vull cuidar els seus mugronets la faig jeure al llit, tota nua damunt dels llençols de seda que tant ens agraden quan fem l'amor. Li mano, amb veu imperiosa, que passi el que passi, no es mogui. Després, a poc a poc, m'apropo, faig com si l'acaronés, les meves mans fent passis màgics per tot el cos, però sense tocar-la, a un dit de distància. Sé que ho sent, que li agrada, que s'esborrona.

Després amb premeditada lentitud apropo els llavis als seus i li beso , tènues i volàtils besades, la comissura i aquell clotet que sempre se li forma, a la galta quan riu. Baixo, bes a bes, per la barbeta i per la pell tan suau del coll, centímetre a centímetre baixant, apropant-me a les cireretes, als botonets.

Ella, mentre m'apropo, intenta restar quieta, però no pot, sospira, gemega, tremola. I em xiuxiueja:

-Estimada, que bo.

-Silenci! Quieta! -Ordeno, amb veu enfadada

I segueixo. Quan, per fi, me'ls trobo, tremolosos de desig, els llepo amb la punteta de la llengua i amb molta delicadesa els humitejo. Després, abans no s'eixuguin, els bufo suaument, molt suaument. I ells responen posant-se erectes i d'un meravellós vermell intens.

Ella no pot més i amb un gemec diu::

-No, sisplau, no. No puc.

Però sap que ha d'estar-se quieta. I encara que tremola, pateix, s'esborrona, jo continuo i llepo i beso les aurèoles, ara una ara l'altra, mentre amb les mans premo els pits, com a ella li agrada que ho faci, amb fermesa, sense por. Se li posen durs, tensos. Sé, perquè m'ho ha explicat més d'una vegada, que es com si es connectessin els punts on té més plaer: llavis, pits, i conyet, i que unes llambregades de gust van i vénen, dels pits cap avall i del cony cap a dalt, cap a pits i boca, mentre jo segueixo humitejant, bufant, besant, mossegant, acaronant i prement pits i mugronets.

-Oh!, estimada, que calenta que estic, que puta que sóc!

I mentrestant el meu conyet també s'ha humitejat tant que està preparat i delerós de rebre atencions.

Quan ja no pot més, baixo, amb una lentitud exasperant, buscant el centre del seu plaer. Però aquesta ja es una altra història, que potser explicaré, si em sento inspirada, un altre dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Setí-blau

3 Relats

3 Comentaris

3352 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:

Vull compartir sentiments, emocions, històries i records.