Mrs. Violet

Un relat de: MEDEA

La noia del vestit violeta va entrar al vagó, de seguida li va semblar que era molt petit.
Va deixar el seu equipatge i tancà la porta perquè ningú la molestés.
Té un passat amarg , tothom ho sap ,és per això que marxa , busca nous amistançats , cares noves i borratxeres de felicitat.
Quan el tren es posa en marxa , la noia trontolla , es mossega els llavis i el vestit es tenyeix de vermell . S'eixuga i li cau una llàgrima.
Mai , ningú l'ha entès , serà perquè és massa sensible? És per això que fuig? Però si no sap quin es el seu destí !! On baixarà? Com sabrà quin és el moment ?
Desesperada obre el bossa, treu el maquillatge , el passaport , el portamonedes ... també ho obre tot, sembla que busqui quelcom important , però no ho troba . Per un moment es rendeix , inspira , es tapa els ulls i d'una revolada s'ho treu tot de sobre la falda deixant-ho escampat per terra. Agafa la maleta , l'obre i torna a treure-ho tot. Els vestits , les faldilles i els barrets volen pel vagó mentre ella respira fort i teu d'una butxaca un medalló d'aquells en forma ovalada que s'obren. L'agafa fort ,per uns instants dubta i el deixa al seient del costat. Fa veure que no el mira però nota la seva presència , abatuda l'agafa , l'obre . la fotografia és en blanc i negre , d'un noi jove , de la seva mateixa edat , té el cabell fosc i un somriure preciós.
No s'hi pot estar , plora silenciosament mentre milers d'interrogants corren pel seu cap.
Es gira cap a la finestra i s'hi veu reflectida. S'espanta , encara té sang a la cara però aquest cop no se la traurà. Busca entre l'escampall el mirallet que li va regalar la mare.
És molt bonic i ara li farà servei , quan el troba riu , qualsevol diria que és boja , però ara ho té tot molt clar . El trenca i amb les mans esmicola els vidres i quan ja són ben petits i plens de sang , encara calenta, s'empassa els trossets , un a un , poc a poc , suau i lentament la sang li regalima de la boca i els seus ulls vidriosos s'apaguen , per sempre més.

Comentaris

  • Per a tot allò ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 31-08-2007 | Valoració: 10

    ... femení la vida potser molt més dura que per allò masculí, em recorda a mirall trencat de la Rodoreda per això del mirall que es trenca i la dona se l'empassa com dient: no seré per ningú, ningú no se'n riurà de mi, ningú no parlarà de mi, ningú no em tindrà després de morta. El mirall és ella mateixa. Petonets de Vicent.

  • MEDEA | 26-08-2007

    gracieees MANFRED!
    en realitat aquest escrit es producte d'un projecte amb uns amics , en que habiem d'incloure unes quantes paraules..
    en aquell moment llegia Dorothy Parker,,,
    una contista espectacular .. el meu TDR va sobre els seus contes i els de la nostra M.Rodorea... genial ....
    llegui-les!!!

  • M'encanta![Ofensiu]
    MANFRED | 26-08-2007

    Senzillament m'encanta! M'agradaria poder escriure algun cop aixi... ultimament només em surten cartes o poemes!!!

    Tinc totes les imatges al cap!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de MEDEA

MEDEA

3 Relats

11 Comentaris

3304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50