Mr. Jones, l’enterramorts

Gràcies Neus, per la teua visita i el teu amable comentari, on em dis que és "Preciós", el meu poema "Retrat o espill" i està ple de sensibilitat.
Saluts i una abraçada intergalàtica...

Quan vulgues i tingues temps, en la meua pàgina.. tinc una sorpresa d'un nou... per a llegir...
Saluts i una abraçada.... PERLA DE VELLUT

Espere que tot et vaja bé. És que passen els dies volant... i volant...
Bé, ja em diràs alguna cosa en la meua pàgina, doncs l'últim relat que tinc, ja fa uns dies.
Una abraçada intergalàtica...
Cuida't...

PERLA DE VELLUT

Espere que tot et vaja bé. És que passen els dies volant... i volant...
Bé, ja em diràs alguna cosa en la meua pàgina, doncs l'últim relat que tinc, ja fa uns dies.
Una abraçada intergalàtica...
Cuida't...

PERLA DE VELLUT

Gràcies Neus Marín, per la teua visita i el teu comentari que em fas. Sí, he profunditzat amb força espiritualment en el meu estil, en aquestes tankes espirituals.

M'alegre molt de que t'haja agradat.
Una abraçada i cuida't...
PERLA DE VELLUT

quina gran història! Vull que la gent celebri al meu funeral.

Gràcies Neus, per la teua visita i el teu amable comentari, sobre aquest poema "Quina delectació". Gràcies per dir-me sobre tot que té la impressió per a expressar els sentiments i la delicadesa en què l'expresse.
M'alegre de que t'haja agradat.
Saluts i cuida't...
PERLA DE VELLUT

Ja em diràs en la meua pàgina... Ja fa un temps que no et veig... Gràcies...
Em sembla que no tens massa temps...
Bo... Saluts i cuida't...

Benvolgut / benvolguda participant:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió de Concursos - ARC


/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Gràcies. Per fer una passejada per la meva pàgina. (Homefosc)

I aquest relat és una llegenda moderna, no sé si t'has inspirat en alguna rondalla que has escoltat pels pobles de la nostra terra, però mereix ser part del nostre costumari mitològic.

No sé si has llegit en Ramon Mas, un dels qui porten Males Herbes, un parell de llibres d'ell estan impregnats d'aquesta màgia que tu ens descrius en el teu relat, "Afores" i "Estigmes", em sembla ara que es diuen els llibres, si no els has llegit, tu has de fer-ho, t'agradaran, si t'agrada escriure d'aquesta manera com ho fas.

Felicitats per un llenguatge tan pulcre i per una narració tan engrescadora.

Ferran

I aquest relat és una llegenda moderna, no sé si t'has inspirat en alguna rondalla que has escoltat pels pobles de la nostra terra, però mereix ser part del nostre costumari mitològic.

No sé si has llegit en Ramon Mas, un dels qui porten Males Herbes, un parell de llibres d'ell estan impregnats d'aquesta màgia que tu ens descrius en el teu relat, "Afores" i "Estigmes", em sembla ara que es diuen els llibres, si no els has llegit, tu has de fer-ho, t'agradaran, si t'agrada escriure d'aquesta manera com ho fas.

Felicitats per un llenguatge tan pulcre i per una narració tan engrescadora.

Ferran

Gràcies, SrGarcia, pel teu comentari,
Fins aviat,

Gràcies, Ness, pel teu comentari ,
fins aviat

Amb aquest títol, suggeridor i prometedor, el teu relat no m'hauria passat desapercebut.
I és que sempre es poden celebrar aniversaris, dels vius, dels morts... potser també dels qui vindran després de nosaltres?
Gràcies per comentar "El millor regal".

Molt bé, molt original aniversari dels morts, d'aquest enterramorts, Mr. Jones, el qual es va apuntar la data d'aniversari de cada persona i així tindre present el dia que se'n va anar a l'altre món. M'ha agradat i has tingut molta paciència per a descriure-ho tot.
Una abraçada.
PERLA DE VELLUT

Com un udol! A la vida?
M'ha agradat molt! Frases descriptives plenes:
"L’home que estimava el seu ofici, l’home sense edat que sempre havia custodiat la mort ara li demanaven que custodiés la vida d’un poble ben mort."
"Cada aniversari, l’enterramorts feia una gran foguera i convertia la nit en dia, la mort en vida."
I per què no?
Felicitats!

Una llegenda, que encara que inventada, podria ésser certa..., per com ho expliques! I és que me li he cregut i tot. S'ha tenia una sensibilitat especial i afí a aquesta mena d'històries per a arribar a trenar un relat com aquest. El mot enterramorts, ja gairebé en desús, sempre ha despertat certa inquietud en els vilatges petits, on és una figura essencial per a donar sepultura a la gent que mor. Salut, Nil.

original com pocs.
Suposo que parla de terra despoblada on queda poca gent i molt vella.

Caram, quin relat més original, més bonic i més descriptiu! M’ha agradat molt la seva lectura i m’alegra saludarte per primer cop. Una forta abraçada, Neus i fins aviat.
Aleix

Una idea molt original, Neus. Una llegenda que podria ben bé ser explicada a Sant Martí de Tous, a la nit de llegendes. No sé si ho coneixes.

Gràcies a vosaltres,
Neus Marín Cupull

Gràcies per aquest relat, i bona sort!