Motivació

Els canals de Venècia... Els contemplo embadalit durant hores. Veig passar gondoles i penso: m'hauria de gratar la butxaca?.
Així és fa de nit. Camino cap a l'hotel tot pensant que aquella tarda no la oblidaré mai. No m'equivocava pas...
Sento una arrítmia en el so de les meves porugues trepitjades que creuen aquella romàntica i silenciosa pujada cap a l'hotel. Miro de reull cap enrere. No hi veig res... Deuen haber estat imaginacions meves... Camino de nou. Altre cop. Algú em segueix, n'estic segur. Corro motivat per la tenció i la emoció. Al meu cap es creen un munt de teories "curioses" sobre el possible atacant. Potser és un mafiós molt perillós buscat arreu d'Europa! Potser és un home gras que vol posar-se en forma i tan sols a aquesta hora pot sortir a fora per culpa de la seva feina! Potser és un espia que ha contractat algú per descobrir-me (seria genial, després em podria explicar les seves conclusions i em podria conèixer una mica millor...).
Quan arribo a dalt m'adono que l'acustica d'aquell carrer fa que se senti eco...