Mossèn

Un relat de: Urkc-Eduard
Alegrat mossèn Cinto, alegrat
Pas t'han tret la ploma, resta invicta d`aquest gairell
Ho intenten categòrics estulticiadors
Esquinça draps, i d'amor, alçat amatent a la vida plena

Saboreixa la llibertat, sense hàbits ni desgrats
Sense empar d'institucions, ni de déus eclesials
Tot sol al ras aprèn i nodreix, d'aquest nou badívol plà profà
Essent tu guspira de Déu, holó materialitzat, ves més enllà
D'aleshores ençà, altres Deitats i insondables misteris toparas

Ara desnuat més enllà, pas ferm i valent
Sobreïxent aires de despresumptuositats
Defugint disciplines fugisseres
Com aquella xicoia teva que es rendia al vent.

Deslliure't de bastaixos feixucs
De Sísifs rocamens erts també
Atreveixat a ser tu gratzient, sense més, com bé fas
Gaudir del senzill no-res etern i del més enllà

Alegrat Mossèn encoratja't
Ja no res esbrancarà el Canigó.
La màgia sacre desencerclarà cledes i clotades
Retornant al seu jaç, els qui la creu eclessial va gitar

Guaita daines i cabirols a la feresta
Ningú els ha ensenyat, res han après
Ni feixucs teològics llibres exangüedors
Res de res, els ha eixorbat i eixortat.

Els cloquers batuts ja no esboiren
el batall no colpeix, esdringadissant trencs de la vall
Ni els ràfecs del monestir t'esmunyiran
Dàquells que de les pirinenques valls foragitaren
Tots amb més esmà silents han tornat

Et vindran a desvetllar a la fosca nit
D'aquells que mai de tomba en tingueren
Demanant un desenterrament digne i honrós
desamuntegant-los de pletes, curulles d'oïls

I Tu, que tingueres doble visió
Deixa viure i créixer, foc follets, fades i grius
Que sa màgia torni i s'escampi, Dalt del Canigó
Omplint de goig, joia i delit
El pesarós pas malenconiós d'hom

I aquests ulls foscos en què volgueres unidimensionar-te'n
Et priven veure arreu, l'encanteri rauxós de l'amor
De nou veus, pas són narcisos i ginestes en valls i muntanyes
Són ballarins i ballarines effèriques brostant del interior.

No podràs veure Déu i seguir vivint
Així és escrit, Semele rau a l'Hades bé ho sap
No vulguis veure el rostre de déu
És arreu, multiforme vistent, delatant-se a cada moment

Gaudeix l'encisadora i formosa natura com fas
No hi ha pressa per ascendir al cel
Que les cabòries de l'ascensió preceptiva institucional
Pas desllueixin el teu pas serè pel món terrenal

I quan diguis, Pare, Pare Sant
el seu devot serf és amb vos
tota una vida de neguits, per arribar fins aquí,
Igual et retreu decebut el teu propòsit terrà deslluit i desvivit

Tot del que rehusares fent camí,
Que et privares en albades i nits
cap lloc n'hi ha, preferencial i més prominent
que no sia arribar ben endins d'un mateix
reintegrant infragmentalitats, d'aquell Tao-Grial,
recercat-espectat,que al front sempre hi serà


Eixorbat: avortament d'animals
eixortat: llevar la vista
Semele: Mitologia grega, la manifestació d'en Zeus l'ha occir
Feèric: relatiu a fades
Oïl: Franc,francès
badívol: espiar lliure
griu: animal mitològic
gairell.doblegar-se una cosa
batall: llengüeta que fa sonar la campana

Comentaris

  • Exhortació[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-04-2020

    Es pot escriure en primera o tercera persona, però sempre hi ha la possibilita, dins de la primera persona, de dirigir-te a algú, tal com fas amb mossèn Cinto. Aquesta imprecació directa dona força a la poesia, et fa sentir com si fossis el poeta a qui et dirigeixes.
    Una exhortació a la llibertat, a un home que la va buscar malgrat estar lligat per la cotilla de la disciplina eclesiàstica.
    Trobo que queda molt ben expressada la teva mentalitat en la següent estrofa:
    "No podràs veure Déu i seguir vivint
    Així és escrit, Semele rau a l'Hades bé ho sap
    No vulguis veure el rostre de déu
    És arreu, multiforme vistent, delatant-se a cada moment"

    Segur que mossèn Cinto estaria d'acord amb tu en tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: