Mossén Caparrós

Prego, il ricevimento de Monsignore sará presto, in dieci minuti, va dir l'uixer, mentre amb un gest li feia entendre al capellà que l'acompanyés a través del passadís fins una porta que va obrir, fent-lo entrar cap a l'interior, amb una lleugera reverencia. El mossèn, al passar davant d'ell, va observar que l'uixer duia un llaç vermell a la solapa de l'uniforme. Com canta aquest llaç, va pensar, sense dir res.
L'estança era una peça amb el terra de fusta i es veia que era una sala d'espera per les butaques de pell negre que envoltaven unes tauletes amb revistes. Els mobles eren moderns i això el va contrariar. Li semblava que al Vaticà l'ambient hauria d'haver sigut més clàssic o al menys així s'ho havia imaginat. A més hi havia bastant desordre, com si estiguessin fent reformes i els hi faltés lloc per endreçar les coses. Va arremangar-se la sotana i es va asseure. De sobte, en alçar la vista cap a la paret que tenia en front, va fer un bot. No podia acreditar el que veia. Un oli grandiós representant una escena d'una parella fent l'acte sexual, de la forma més irreverent possible. Ell, despullat estirat a terra i ella, mig nua a sobre d'ell, mirant tots dos cap el espectador amb expressió descarada i provocativa. Es va aixecar esglaiat, just quan la porta del fons s'obria i donava pas al cardenal, que s'atansava amb un somriure, oferint-li la ma per ser besada.
Mossèn....
Mossèn Cinto Caparrós, es fa afanyar a aclarir-li, enviado especial para la canonisasión de l'Enriqueta de Campllong. I es va quedar sense alè, encara impressionat per la visió del quadre.
¿Sorpreso per la pintura? El cardenal li va llegir el pensament. ¿Atrevida, eh? Ma ¿quando trocaremos a nossa mentalidade? Los tiempos están cambiando fratelli Campdarrós....
Caparrós, Cinto Caparrós, monseñor, con perdón.
Si, si, Caparros. Ella es la Ciociolina, diputada del gobierno por voluntade del populi, persona muy popular y respetada. La Ecclesia debe incorporar nuevos ídolos para estar más identificada con la sociedad actual. Se que es dificile ma tenemos que mudar las vellas mentalidades. Por exemplo, caro Capgros, oggi es el giorno mundial del sida . Permítame ponerle este lazo vermello en la sotana, debemos solidarizarnos con las causas del populi si queremos que el populi volte a llenar las ecclesias.
No, no, gracias monseñor, pero yo no....
Di più, el sida no es un problema solo del populi, aqui en el Vaticano también lo sufrimos, ya sabe, por algunas prácticas homosexuales sensa prendere precauciones. Mas adesso estamos instalando máquinas de preservativos en los lavabos y espetamos solucionar presto el problema.
¡Mare de Déu santíssima!
E ancora più. Vamos a implantar la vasectomia a los capellanos i la ligadura de trompas a las monjas para facilitare las relaciones sensa riscos de embarazos embarazosos, je, je. ¿Li piaggi mossèn Capgros?
Nooo, noo, no me piacci , nooo!

Mentre volava cap a Girona (gràcies als vols econòmics, anar a Roma des de Girona era més barat que anar a Montserrat), mossèn Cinto anava pensant en tot el que havia vist i l'hi havia dit el cardenal del Vaticà. Se'n feia creus. Com havien canviat les coses!
Quan, en arrivar a Campllong, l'assistenta va obrir-li la porta de la rectoria, es va espantar en veure la cara de pomes agres que lluïa.
-Mossèn Cinto, que no es troba bé?
-No res Angelina, no t'amoïnis, és que vinc una mica trasbalsat pel viatge.
-Vol que li escalfi un plat d'escudella que m'ha sobrat del migdia?
-No, gràcies Angelina, no tinc gana. Però, si vols, el que pots fer és anar escalfant el llit, que jo ja vinc de seguida. Però això sí, posat la camisa de dormir, que avui estic rebentat...