Mossegades blanques en glaç sagnant

Creixement ,aprendre de tu.
Endavant!

si amb la vostra poesia regada d'imatges potents, insinuants, d'elegància lingüística i finals sublims em trasbalseu, captiveu i embadaliu, ... mmm, ... amb els vostres comentaris, em deixeu amb l'ànima nua, els sentits confosos i el cor commogut, ...

mmm, ... per tant, ... no em deixeu més remei que afegir-vos als meus autors preferits, ...


em deixeu sense paraules i amb l'esperit tocat, ...

un bes suau i dolç,

OhCapità, ... encisat per vós.

Déu meu! Quin vocabulari! Aquest viatge pel foc emancipa sensacions. Per a mi, són sensacions d'anàrquica mobilitat de cossos i ànimes que fan una senefa rosada.
T'haig de dir que m'ha costat d'entendre per la complicació d'alguns mots. Però el que no he entès, m'ha sonat com a música. Certs vessants de la poesia són per a això.
Després d'una segona lectura he sigut près d'una amable i agradablement violenta joia de la comunicació escrita, brotant fantasia.

Una poesia digne de gran admiració de qualsevol tipus de persona.
Felicitats.


Sergi

Ja jugues amb el títol i això m'encanta... Les mossegades del color del glaç i el glaç del color dels llavis... perfecte!. Trobo que has cuidat molt el llenguatge (personalment, prefereixo no posar mots poc col.loquials als poemes eròtics perquè la gent que no està acostumada a llegir poesia es perd, però noia, se t'ha de felicitar igualment).
Hi trobo versos que són dibuixos, altres que són un esclat de sensacions gustatives i en conjunt, un poema que es mou a mida que el llegeixes, té moviment, excita la imaginació del lector, tal com entenc que ha de fer l'eròtica.
Una abraçada, atram

angie