Mosaic

Un relat de: deòmises

Tessel·la a tessel·la, construeixo la meva vida
I el degoteig del temps recopila
La veu del nacre i de l'eben.

Qui escoltarà el lament callat de la corda
Entre l'aigua esdevinguda brisa
Que canvia el seu rumb fix i la desorienta?

Tessel·la a tessel·la, omplo la meva vida
De llum i d'ombra, que em vigilen,
I no em deixen sol en el camí dels dies.

Qui escolta la meva queixa, per sempre buida,
Si el demà és un incert cor que em batega?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306029 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978