Morts entre roses

A la matinada, el crit d'ella, ofegat pel d'ell, va trencar el silenci neguitós que havia envoltat aquella nit.
El van trobar, finalment, perdut enmig de l'enorme parterre de roses que hi havia just al centre del jardí, aferrat a una rosa. La mare, consternada, va agafar el nen en braços, mentre el pare es desplomava al seu costat. Després de buscar-lo tota la nit, el primer raig de llum del dia havia aconseguit entrar dins l'espès fullatge, deixant entreveure la mà de l'infant. El fred de la nit havia penetrat dins els ossos de la criatura, i el petit, de poc mesos, no havia sobreviscut. El dolor es va apoderar de la mare, i la bogeria, del pare. Aquest, va apartar la mare, el fill i la rosa que aquest sostenia, del parterre, i amb una cerilla encesa a la mà, hi va calar foc. Les flames es debatien amb el mateix sol, ballant dins els ulls de la família.
Aquell mateix dia, els amics dels pares van acudir a la casa, a reconfortar a la parella, i a tramitar el que fes falta per dur a terme l'enterrament de la criatura. La mare plorava desconsolada, però el pare només mirava fixament l'última rosa que el seu fill havia recollit entre les seves tendres mans.
L'endemà, la continuava mirant, mentre olorava el seu perfum i acariciava els seus pètals, tot repetint, en veu tènue, el nom del nen.
I així van passar uns quants dies, i la mare enfortia el cor, tota preocupada per l'estat en que es trobava el seu home. Ell no responia a res, només al tacte de la flor.
Però les flors, són flors, i al cap de poc, es va marcir. Quan ella va sortir al jardí, va trobar-se el seu marit, estirat sobre la cendra del roser. S'hi va acostar, per intentar parlar amb ell de nou, però s'hi apropava i s'adonava que una olor estranya flotava a l'ambient.
I el va trobar amb la mà mig aferrada a la rosa, sense mirar enlloc. Va abraçar-lo mentre alçava amb esforç el seu cos inert, i la flor va quedar allà, flotant dins un bassal de sang.