Mort

Un relat de: blaster

Por tenia quan no podia caminar pel sender,
pero ara se que el teu nom es l'unic i verdader,
la meva salvacio en les teves dolces mans rau
esperant que t'ememportis al teu bell cau.

Tots et temen, et maleeixen,
perque la teva compassio no coneixen.
Creuen que el Just se t'emportara
pero a mi no m'emganyara.

Sento la teva bella canso
quan la llum m'arrebata el perdo,
esperant la teva gloriosa vinguda
maleint l'hora perduda.


Comentaris

  • M'encanta la seua senzillesa[Ofensiu]
    Josep92 | 12-06-2004 | Valoració: 9

    Com diu el títol, m'encanta la senzillesa del poema i també la curtesa d'aquest, que fa que la poesia sigui ràpida i alhora bonica. Aquest és el primer relat que llegeixo teu, però m'animaré a llegir-ne, votar-ne i comentar-ne més, perquè sé que no em decepcionarà.

    Josep92

  • SENZILL, PERÒ MOLT BO[Ofensiu]
    Marc Freixas | 12-06-2004 | Valoració: 9

    És un poema senzill, però molt bo;
    m'agraden els poemes que es fan tan evidents,
    i la mort, no ho podem negar,
    hi ha un dia que ens ha de venir a buscar,
    malgrat sigui trist per a tots.

    Tan sols una observació :
    intenta rectificar en les faltes que hi fas,
    encara que per mi el més important,
    no és el fer faltes
    ( tothom en pot fer, i jo no diré que no en faig!! )
    perquè el més important,
    és saber triar les bones paraules,
    per aconseguir finalment, el resultat d'un meravellós poema.

    I creu-me que aquest, malgrat això,
    és un poema senzill i meravellós,
    que mereix un comentari ben correcte;
    FELICITATS!!!

    No et desanimis mai;
    m'agrada com escrius, i fes-ne més!!