Mort

Un relat de: Bonhomia

El silenci obre les cortines.
No queda cap obra.
A l'escenari, un pilot de morts.
Déu sabia que passaria.

La mort ens mira directament als ulls
i ens insulta.
Els nostres crits,
apagats en la nit,
només fan que perseguir zones de la realitat insondable.

Un temple per a tots.
El temple de la mort.
I sempre endavant,
i sempre anem caient.

L'eternitat també és la mort.
No cal que aquesta última es justifiqui.
Té amics per tot arreu.
I preses.

No cal que parlem més,
la mort ens ha sentenciat.
És ella qui mana.
És ella sempre qui té l'última paraula.

Comentaris

  • la mort[Ofensiu]
    Melcior | 18-02-2007

    té una ràbia terrible a la vida ,ès per això que ens persegueix, i hi ha cops que si li plantes cara té por.
    Endavant.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.