Cercador
Mort
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
No hi ha res que odiï més que anar a un enterrament. Gent plorant desconsoladament, falsedats, frustració... Cada cop que vaig a un, trobo que és tot com un gran engany i com una secta fastigosa. Ens enganyen, ens enganyem tots perquè tenim por, por de que després de morir ja no hi hagi res, que sigui com un somni etern que mai acabi. I si ho és, què? Sempre s'ha dit que el pitjor és pels que es queden, i no pel que se'n va. I és cert, perquè són els que el ploren.
Sempre, quan es mor algú de fora penso què faré quan vagi a un que sigui molt directe, com per exemple els meus pares. Recordo vagament els dels meus avis paterns, era massa petita i inconscient per a adonar-me de res. Fins i tot, i sent més retorçada, com serà el meu propi enterrament? Algú em plorarà? Algú vindrà? Em recordaran després? Són coses que ens agradaria saber a tots, com una màquina que ens endevini el futur o, fins i tot, ens n'ensenyi les imatges. Però som simples víctimes, tot i que jo sempre he cregut que el futur és simplement objecte del que anem decidint, a cada instant, i, en funció d'escollir una via o una altra, ens passa una cosa o una altra.
Qui sap... són tot preguntes, que, per molt que ens hi escarrassem, mai arribarem a treure'n l'entrellat.
Comentaris
-
com deia...[Ofensiu]Capdelin | 21-10-2006
aquell poeta (Nicanor Parra): mort, sí... funerals, nooo!
I és en aquesta escena on queda dibuixada la realitat humana:
els que ploren són els familiars més propers i a mida que s'allunya el parentiu van desapareixent les llàgrimes i fins i tot trobes persones que parlen animadament de futbol, de rovellons i alguns, riuen i tot.
I és que el mort sembla ben bé... una víctima.
Jo, el dia que em mori, ho faré d'amagat, en secret... m'enterraré jo tot solet sota un camp de margarides i posaré sobre la natural tomba: a que no sabeu qui sóc?
Una abraçada -
Reflexions d'enterrament...[Ofensiu]Arbequina | 13-10-2006
Sí, mala cosa els "enterros". El teu relat segueix les reflexions que a tots ens passen pel cap al anar a aquells lloc plens de, com has dit tu, gent plorant, falsedat... etc.
Una abraçada.
Arbequina. -
no se com t'ho fas...[Ofensiu]bigbang | 29-09-2006
però sempre em toques la fibra... portes dos relats encertant el tema perque em posi a pensar hores...
m'agrada molt tot el que he llegit teu...
bigbang -
Bona reflexió sobre la mort[Ofensiu]Alícia Gataxica | 28-09-2006 | Valoració: 8
i és cert que hi ha molt fariseisme entorn a auqest moment, però també gent que ho viu d'una forma més interna. M'ha agradat la teva reflexió.
Gracies pel teu comentari, i jo també t'he trobat, i si em dic Alícia, Gataxica bé d'un relat que vaig escriure sobre el fòrum que tots eren gats...jejejej
l´Autor
140 Relats
441 Comentaris
129793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67